Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

De Serra al Garbí (La Calderona)

Aquesta vegada anem des del poble de Serra a pujar al Garbí  (600 m). Aquesta curta pujada per un camí ben ample ens porta a un dels miradors privilegiats de la Serra Calderona, on es poden vore les dues valls de cada vessant de la serra, el port de Sagunt i la ciutat de València. En un hora i mitja ( o sis quarts, com deien els que anaven a regar abans del goteig) ja estàvem dalt per esmorzar. La baixada va ser més ràpida, pel mateix camí, que passa per sota del Castell de Serra. Ara, no entenc als ciclistes que pujaven a aquelles hores, amb la calor que feia. Quan feia més mountain, intentava eixir el més aviat possible, per no agafar tota la calor, sobretot a les pujades.
En aquesta eixida vaig jubilar definitivament la samarreta de la selecció d’Euskadi. La pobra ja ha fet prou pujades pel Pirineu i ja li tocava el retir després de molts anys de servei. Tots els colors del verd,……..

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Alcubles-Molins i aeròdrom.

Ruta ràpida. I tan ràpida que vàrem passar més temps esmorzant al bar que caminant. Ixes d’Alcubles i de seguida trobes el camí que en pendent et porta al cim dels molins. Com feia prou vent i amenaçava pluja, paràrem el temps justet per fer-se quatre fotos i baixar caminant ràpid cap a l’aeròdrom de la guerra civil i després tornada, també ràpida cap al poble. Total no arrivàrem ni a suar.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. I

– Los deberes deben  presentarse limpios y aseados, sin tachaduras ni raspaduras. Hay que escribirlos con pluma !Nada de boligrafos! El lápiz lo usarán sólo para hacer anotaciones y aclaraciones.

Aquestes eren les normes del col·legi de Sarriá. I pensar que ara, els alumnes de 2n de batxillerat encara et demanen fer els exàmens en llàpis, quan tenen la selectivitat en unes poques setmanes! Com han canviat els temps! Ni un, ni els altres, en aquest país és tot o blanc o negre, no caben els grisos (els contrastos vull dir, no aquells que vestien aquell uniforme d’aquest color).

Publicat dins de educació | Deixa un comentari

Els taxistes del Tsar- Joan Daniel Bezsonoff

“….Amb els funcionaris, l’administració francesa actua igual (que amb els militars).Així de trasllat en desplaçament, col·locant catalans a la Bretanya i Alsàcia, alsacians al Roselló i Córsega, corsos a Saigon i al País Basc, bascos a Savoia i Provença, s’ha desintegrat les velles províncies que podien amenaçar la integritat del la República. Han creat un nou home, l’homo gallicus, i li han donat un llengua -el francès- i una nova religió: la creença que França és la pàtria dels drets humans”

Potser, aquestes lletres del llibre són les que menys s’identifiquen amb la narració d’aquest llibre de l’escriptor, en un intent de trobar els seus origen o gens russos. Però, per mi, des de la meva idea de país, m’han agradat i m’ha fet recordar altres llibres: Una educació francesa i Un país de butxaca, del mateix Bezsonoff, Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos, de Joan-Lluís Lluís i sobretot França contra els catalans, de Marc Duran (pseudònim, crec que per raons de seguretat). Al sud dels Pirineus, sovint oblidem que a més dels que ens venen per ponent, també estan els del nord, els veritables inventors del centralisme i jacobinisme unificador i destructor de cultures. I alguns encara miren al nord amb admiració, sembla que 40 anys de dictadura fan que un poc de dolçor siga el millor del mon, quan té l’estan pegant per l’altre costat. Killing  me softly, with this song, killing me softly ( crec que ho cantava Aretha Franklin)

Plató i un ornitorinc entren en un bar…..(I)

Uns quants acudits extrets del llibre que porta el mateix títol del post:

 1) Mary arriba a casa i es troba la dona i el seu millor amic, Lou, despullats al llit. Quan Marty està apunt d’obrir la boca, Lou surt del llit d’un salt i li diu:
-Abans que diguis res, amic meu, a qui creuràs, a mi o als teus ulls?

2) Un home de noranta anys va anar el metge i li va dir:
-Doctor, la meva dona, que té divuit anys, s’ha quedat embarassada.
El metge li va contestar:
-Dexi’m que li explique una història. Un home va anar a caçar, però enlloc d’una escopeta, es va emportar per error un paraigua. Quan de sobte un ós se li va tirar a sobre, va agafar el paraigua, va disparar a l’ós i el va matar.
L’home va dir:
-Impossible. L’ós el devia matar algú altre.
-Exactament el que penso jo!-va dir el metge.

3) Un optimista diu: El got està mig ple.
Un pessimista diu: El got està mig buit.
El racionalista diu: Aquest got és el doble de gran del que és necessari.

4) En un prat hi ha dues vaques pasturant. Una es gira cap a l’altra i li diu:
-Tot i que el nombre Pi s’abrevia amb cinc xifres decimals, de fet s’allarga fins a l’infinit.
L’altra vaca es gira cap a la primera i diu:
-Muuuuu

5) Venedor: Senyora, aquesta aspiradora li reduirà la feina a la meitat.
Senyora: Fantàstic! doni-me’n dues.

6) Un científic va amb la seva dona en cotxe pel camp. La dona diu:
– Oh, mira! aquestes ovelles les han esquilades.
– per aquest costat, si- respon el científic

7) Tres dones s’estan canviant en un vestuari pe jugar a raquetbol. De sobte, un home que no porta res a sobre excepte un tovallola que li tapa la cara travessa el vestuari corrent. La primera dona li mira la titola i diu:
– Aquest no és el meu marit.
La segona diu:
– no, no ho és pas.
La tercera diu:
-ni tan sols és soci del club.

8) Secretària: Doctor, hi ha un home invisible a la porta.
Doctor: Digui-li que no el veig.

9) Un dona va a la policia a denunciar la desaparició de seu marit. Li demanen una descripció i diu:
– Fa metre vuitanta, és de constitució forta i té els cabells arrissats i abundants.
– Però que t’empatolles? -li diu una amiga que l’acompanya- El teu marit no aixeca més de metre seixanta i és calb i panxut.
Ella li contesta:
– I pretens que vulgui que torni?

10) Moisés baixa feixugament del mont Sinaí, taules en mà i anuncia a la multitud reunida:
– Tinc una bona notícia i una mala notícia. La bona és que he aconseguit que Déu redueixi els manaments a deu. La dolenta és que l’adulteri encara en forma part.

Memòries d’un porc- Santiago Díaz i Cano

Ell (el tio Cesc) em va ensenyar que el Franco era un brétol i un tanoca i que els espanyols érem uns bledes i uns descastats perquè l’havíem aguantat durant quaranta anys, a ell i a tot el seu estol “de militars carnissers, frares retrògrads, nobles de sarsuela, mafiosos de missa diària i pixatinters llepaculs”

Amb aquest estil tant directe i sense contemplacions l’escriptor valencià, crec que establert al Rossellò es despatxa amb les memòries d’un individu poc presentable (un porc, que diu ell al títol), però que diu veritats com a punys i sobretot en la part sexual. Aquesta setmana el presenta a la llibreria 22 de Girona (dia 24 d’aquest mes), on el vaig comprar per Sant Jordi. La presentació la farà l’escriptor de Perpinyà Joan Daniel Bezsonoff. Hi ha un capítol dedicat a la masturbació on posa a parir la vida al pobles turístics a l’estiu amb l’excusa de justificar la seves palles (no mentals, no aneu a pensar bé!)

Humor marxista (de Groucho)

– Groucho:  Did anyone ever tell you you look like the Prince of Wales? I don’t mean the present Prince of Wales. One of the old Wales. And believe me when I say Whales, I mean Whales. I know a whale when i see one…. Your eyes- your eyes, they shine like the pants of a blue sege suit.
– Dumont: What? the very idea. that’s an insult.
– Groucho: That’s no a reflection on you -it’s on the pants….One flase move an I’m yours. I love you. I live you.
– Dumont: I don’t think you’d love me if I were poor.
– Groucho: I might, but I’d keep my mouth shut.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Denali. La realitat d’un somni. Zisko Rodríguez i Joan Pinsach

Tinc el seu diari de l’expedició de Denali, amb tota l’autenticitat dels escrits en ruta. De quan el cos deixondit deixa que el pensament flueixi lliurement pel blanc de les muntanyes, el fred glacial dels colls i les pors i els records de la solitud de la nit. És un escrit d’una veritat que no ha de tapar cap mentida. Són paraules que dibuixen imatges d’il·lusions, projectes, inquietuds, emocions, pors, patiments, amors, remordiments, records, somnis…Es tracta de confegir-les per explicar amb l’objectivitat més rigorosa i la subjectivitat més indiscutible el que ha viscut abans, durant i després de la seva aventura. En Zisko ho vol treure fora i per això m’ha vingut a veure. Li agradaria compartir-ho en forma de publicació. De seguida veig que el projecte és engrescador, que pot ser un llibre de muntanya diferent, amb una història humana molt gruixuda al darrere. Un llibre de muntanya en què el final no serà al cim, malgrat haver fet el cim.

Així justifica Joan el haver ajudat a escriure aquest llibre sobre l’ascensiò al Denali (Mckinley, pels ianquis) de Zisko Rodríguez, un escalador de Palamós. Un llibre escrit a quatre mans per les raons que trobareu si el llegiu. El podeu trobar a la llibreria Ulyssus, de Girona.

Publicat dins de Muntanya | Deixa un comentari