Agafada al vol

A la que poden hi tornen. Els supura la fel. Fan recular l’idioma treballat amb molt d’amor¹ de les biblioteques, dels concerts i de les institucions. Pretenen prohibir paraules per a dissimular que som els del blau i el verd  i el groc. Però la gent del carrer sap una cançó: La llengua no es toca.

Entremig de tant desori, hi ha un debat menor. Si s’ha d’escriure aquest o este en els comunicats oficials de l’administració. Els membres del Consell de la Generalitat Valenciana han dictaminat que les formes col·loquials ocuparan tots els registres de la llengua. Allò que compta és allunyar la llengua escrita d’un model d’estàndard confluent amb el dels altres territoris de la comunitat catalanoparlant. Fan més petita, més diferent, més particular una manera de parlar perquè fent això desgranen la panolla.

Així doncs, veient com volen aquests dards enverinats, se’m fa més difícil insistir en el valor de la diversitat interna de la llengua; continuar argumentant que la riquesa cromàtica que han generat els parlants que ens han precedit no hauria de ser un tret a eliminar del tot. I així i tot, faré el meu discurset de sempre. En el fons de tot, només es tracta de saber posar cada cosa al seu lloc.

Fa dies que tenia el verb escopinyar amb ganes de sortir a escena. Sovint sovint els companys em pregunten si em porten res quan surten a fer un cafè cap a migdia. I jo els faig una broma recurrent: “Porteu-me un tallat, sense sucre, sense tapa i sense escopinyar.” Ara ja se la saben, aquesta. Primer els feia més gràcia. Però jo la vaig dient igualment perquè seria molt cansat inventar una ximpleria diferent cada dia.

Ja m’avanço dient que si us penseu que escopinyar no es pot fer servir perquè no surt a l’Optimot, aneu molt errats. Parlarem d’això ara. Aquesta forma la trobareu al DCVB, al DNV i al Diccionari de sinònims de Softcatalà. De fet, no és res més que una variant d’escopinar, que al seu torn és un sinònim equivalent de la forma preferent escopir. I de què serveix tindre tantes opcions per a triar —podríeu pensar? A cadascuna li toca el seu paper, per anar bé.

Si fóssem una comunitat lingüística no compartimentada administrativament i no minoritzada, no resultaria gaire difícil que la forma preferent escopir ocupés sempre les posicions de la llengua més formal, oral o escrita. En canvi, en les converses col·loquials els parlants usarien sense manies la que haurien heretat per transmissió oral: escopinar o escopinyar, si fos el cas.

Que les paraules que usem en la llengua oral siguen usades desacomplexadament contribueix a la vitalitat de la llengua mateixa, sempre que no caiguem en el parany de la invasió subtil dels calcs d’una altra llengua veïna. I per a aprendre a distingir una forma genuïna d’un element intrús no cal tindre una vista d’àliga. Voler fer-ho bé hi ajuda bastant.

—

¹ Per la Diada de Sant Jordi, al vidre de la faena vam escriure aquests versos de Vicent Andrés Estellés: “Treballe amb molt d’amor un idioma / que em serà molt censurat de vegades.”