Incerta glòria, Joan Sales II
Publicat el 19 de juny de 2011 per vicent montesinos
Tres fragments més d’aquesta novel·la sobre la guerra civil. El primer sobre la llengua i les llengües de l’antiga Corona d’Aragó:
“De vegades m’entretinc escorcollant escriptures; és curiós com en el segle XV i encara a primeries del XVI, les escriptures en aquesta comarca seguien redactant-se en una barreja de català i aragonès”
Un altra sobre la poca cultura de la majoria de la gent, independentment de la llengua parlada:
“De les quatre cartes no es treu l’entrellat de gaire cosa més. Hi ha sobretot un “tuya que te ciere” absolutament autèntic. Però això és un mal general..la nostra cosina Julieta, no em va escriure una vegada “Hastimat Lluís tadoru”?”
I la tercera sobre el menjar de cada país:
“Els indígenes s’esborronen de veure’ns menjar rovellons. “Eso és comida de cabras”, murmuren amb fàstic, ells, que mengen aquelles insignes porqueries del “Mortajo” com si no hi hagués res de millor al mon. Tampoc no esl faries prendre per res del món un vas de llet: “Eso pa los enfermos; nos revolveria la tripas””
Publicat dins de Literatura | Deixa un comentari