Club 7 Cinema

Xavier Aliaga, el 30 d’abril, ha publicat a ‘El Temps de les Arts’ un article magnífic, molt ben documentat, titulat El prometedor ‘nou cinema valencià’ i la pista abonyegada d’enlairament, que, en molts aspectes, hauria de servir d’exemple a comentaristes/crítics/assagistes/periodistes del Principat de Catalunya, perquè, mal parli d’una realitat (i una Història) en certs aspectes pèl galdosa, l’analitza amb generositat, amplada de mides i (sobretot, si més no per mi) contemplant-ne la qüestió lingüística i el factor ‘arrelament’ de les pel·lícules al país. Sense fer passar un valor per davant de l’altre, exposa, per exemple, com “El Agua“, d’Elena López Riera, és una obra fortament arrelada al país, mal no estigui parlada en valencià (sí que s’hauria de considerar-se cinema plenament valencià tot i estar rodada en castellà en tant que finançament, direcció, gruix del repartiment i temàtica –una bella i màgica paràbola sobre les dones del Baix Segura– estaven arrelats al territori. Perquè tot i ser una coproducció amb presència internacional, fruit del periple professional i formatiu de Riera, és una pel·lícula molt connectada amb la zona de rodatge. Una altra cosa és si en una pel·lícula en la qual brilla la debutant Luna Pamies i el seu característic castellà del Baix Segura té sentit la presència d’una extraordinària actriu com la madrilenya Bárbara Lennie fent emprar un registre lingüístic totalment neutre. En termes de finançament, distribució i de portar gent a les sales, té tot el sentit. Un fet, en tot cas, que remet a uns altres debats) i, per exemple, no s’està de remarcar com n’està també, d’arrelat (malgrat ser un film, en tots els sentits, als antípodes del d’Elena López Riera i que jo trobo que és cinema regional) “El que sabem“, de Jordi Núñez (un film que va aconseguir surar i fer soroll malgrat els mitjans limitats i el rodatge en condicions pandèmiques difícils. Una visibilitat en part aconseguida per l’encert de recuperar una icona valenciana, Rosita Amores. Una història universal, relacional, amb ingredients locals, entre ells el lingüístic. De Núñez s’espera amb expectació l’estrena aquest 2024 de “Valenciana”, adaptació de l’obra de teatre de Jordi Casanovas que revisa el passat immediat dels valencians des d’una perspectiva crítica).

L’article és molt més ric que no pas els aspectes que n’acabo de comentar (i ho he fet a tall d’exemple de la riquesa, coneixement de la matèria i obertura del text de Xavier Aliaga), per la qual cosa us convido totalment que el llegiu.

FOTO DE L’APUNT: “El que sabem”, de Jordi Núñez

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!