Humor marxista IV
La cafetera tenia dues velocitats, quan la conduïa Guy: tota velocitat o aturada total, sense cap matís entre una i l’altra. Malgrat tot, mai va tenir cap accident, i no perquè fos prudent, sinò perquè els vianants i els altres conductors si que ho eren. Quan el sentien venir, es llevaven del mig. Podien escoltar-lo venir perquè Guy semblava creure que el clàxon era un accelerador addicional. El accelerador pròpiament dit no era prou. Per mantenir la velocitat màxima, premia el gas fins al fons i estrenyia contínuament el clàxon, inclòs quan baixava per un camí rural completament buit. Els ramats, les cabres i els ases d’un quants quilòmetres al voltant miraven des de dalt dels turons quan escoltaven el tut tuuuuuut de la vella cafetera.
Harpo parla!, de harpo Marx (pàgina 317)