Entre el Túria i el Ridaura

Aquest, potser és de les postals més cutres que m’han enviat. És de Cullera, poble dels que més han patit l’urbanisme salvatge a la costa. A la postal ja es poden vore uns quants edificis gegants prop de la platja i les fotos de les “guiris” ensenyant les mamelles per atreure el turisme mascle (que no masculí). Ara no vos penseu que tot és així en Cullera, té coses bones i cal descobrir-les, jo coneixia dos llocs prou bons per dinar i el centre encara es conservava prou bé l’última vegada que vaig anar-hi. D’allà és un dels millors professors que vaig tenir a la facultat, el Joaquim Olivert, un gran aficionat a la música i a l’Ateneu de Cullera. Una vegada ens va ensenyar les instal·lacions de l’Ateneu i jo el vaig convidar a vore les de la Unió Musical, on crec que va gaudir molt de la visitat. Ara, que més que ell, qui va gaudir més de la visita a la Unió, va ser el guia que vaig buscar, el llavors abanderat de la banda.