marginàlies

Avui fa 317 anys de la batalla d’Almansa. Arran de la derrota dels austriacistes començà la destrucció del País Valencià -i posteriorment dels altres Països: “Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”- que es va sotmetre a les lleis i als costums de Castella. I tanmateix la derrota no va reeixir del tot; tanmateix el País Valencià segueix dempeus per moltes ofenses i oprobis i atacs i intents d’ofegors. I seguirà sent, que ningú no ho dubti.

I per celebrar-ho a la seva manera, un altre Borbó i un altre Felip, aquesta vegada sisè, ha atorgat el títol de “Reial” -ja em diràs tu quin horror- a un atemptat contra la intel·ligència, que altra cosa no és una autoproclamada acadèmia d’una llengua inexistent que ells diuen “baléà”.

També fa 50 anys de la coneguda per “Revolució dels Clavells” -en queda la imatge d’una criatura posant un clavell al canó d’un fusell-, l’aixecament militar que posà punt i final a la dictadura d’Antonio de Oliveira Salazar a Portugal. L’inici de la revolta va ser l’emissió de la cançó “Gràndola, vila morena”. Nosaltres en tenim una mala fi d’himnes per cridar a la revolta; però per revoltar se n’ha de tenir ganes…