Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: esports

Rambla primera, entre pont i pont.

Avui, amb la bicicleta, he descobert una senda que ressegueix tota la rambla primera des del pont de la carretera de Llíria a Pedralba fins al pont de la carretera de Benaguasil a Pedralba. Si  haguès continuat haguera arribat fins al riu Túria, a la zona de la Pea; però per falta de temps he tornat cap a casa pel camí que en retorna a les Travesses. 
Cada diumenge descobrisc una senda per la zona, que van travessant el bosc de part a part, o comuniquen amb altes sendes transversals.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

De Torroella a La Gola del Ter.

Avui he fet un recorregut totalment pla des de la vila de Torroella del Montrí fins a la gola del Ter. He seguit un camí que va pel costat del riu i he retornat per un altre entremig del camps de cultiu del pla. La veritat, és que aquest recorregut és millor fer-lo en bicicleta que no caminant, ja que és molt pla i molt homogeni i, a més, bona part del camí de tornada és asfaltat. He tardat un poc més de dues hores aguantant el vent de tramuntana que bufava.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Vilamarxant-València-Vilamarxant, amb bici pel riu.

Ja havia fet algun tram d’aquest trajecte amb nens, però avui l’he fet tot.  Només em faltava el troç entre l’assut de Montcada i el parc de capçalera del riu Túria, a València. Potser esportivament és millor, fer més quilòmetres, però turísticament, no val la pena. En la meva opinió el millor troç és entre Riba-roja i l’assut de Montcada (foto).
La tornada ha esta més lenta, per anar he fet un cinc quarts i per tornar sis quarts d’hora. Clar, la tornada era en pujada i les forces ja no eren els mateixes.
Al parc de capçalera m’he trobat a un antic company de feina “professor Frank”, un músic molt peculiar que parla 10 idiomes.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Vilamarxant-Assut de Montcada, pel riu.

Segona jornada de cicloturisme amb els alumnes. Aquesta vegada, com eren els de tercer d’ESO i estaven més forts i tenien més pràctica amb la bicicleta em allargat el recorregut fins a la presa, on es troba l’assut de la sèquia reial de Montcada. També ha ajudat que ha estat tot el matí núvol i el sol no ha molestat gens, però clar, aquesta vegada, ningú volia llençar-se al riu.  
Baixant pel riu anava xiulant la cançò del Boss “The river”, we’d go down to the river…. Potser era perquè ahir va tocar a Barcelona? 

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

De Vilamarxant a Riba-roja del Túria, pel riu.

Aquest matí hem agafat les bicicletes, i després de molt de temps sense practicar, hem fet un recorregut pla pel parc natural del Túria, des del pont de Vilamarxant fins a tocar la ciutat de Riba-roja del Túria. El problema, pel nen, era pujar els ponts que et trobes pel camí per poder passar d’un costat a l’altre del riu. Encara no té prou força a les cames. Ja hem vist alguna au aquàtica i al passar per sota del pont de ferro, he recordat el tren de dalt, que ja fa molts anys que el varen treure. Em pregunte si tenen pensat fer alguna cosa pel camí per on anava la via. Des de Llíria a Benaguasil han fet un carril bici, però aquesta part encara està perduda i si es prolongara aquest tram, quedarien enllaçades aquestes ciutats amb el parc natural. 

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

“Hoje aqui, aprendemos a jogar futebol”

Sembla que aquest noi no encaixa gens en el Reial Madrid.

O Barcelona é imbatível, melhor do mundo. Hoje aqui aprendemos a jogar futebol. O Barcelona foi muito superior”.

…….

Eu vi uma entrevista do próprio Guardiola. Ele disse: ‘Perdemos muito para começar a ganhar. Quem sabe daqui a um ano a gente possa estar gritando'”, disse Neymar.
……….
“Perder é horrível, mas não perdemos para qualquer um, e sim o melhor time do mundo! Rapaziada, vamos levantar a cabeça, somos mais que vencedores”, escreveu o jogador.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Jiri Hanke, futbolista i resistent

En 1952 arriba al FC Barcelona l’únic jugador txec que ha militat al club, reclutat per Ferdinand Daucik. Aquest defensa jugaria al club blaugrana fins al 1956, guanyant una lliga, dues copes i una copa Eva Duarte. Va compartir vestuari amb Kubala al Barça i amb Di Stefano al Millonarios de Bogotà.
Aquest és un resum de la seva trajectòria esportiva. Però també es conegut al seu país per haver agafat el fusell al 1945, defensant l’estadi de l’Slavia de Praga, davant de les tropes de la Whermacht. Després va tenir problemes amb les autoritat comunistes (el seu cognom d’origen alemany) i el 1950 va fugir a Alemanya (quines voltes que dòna la vida) on va jugar al mític Sankt Pauli d’Hamburg, per després marxar a Colòmbia.

FONT: Diari Ara del 31-10-2011.Toni Padilla, cap d’esports.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Newell’s old boys, els “leprosos”

Els seguidors d’aquest club argentí són coneguts com els “leprosos” per un fet passat. A principis de segle XX, Newell’s (Nyuebels, pronunciat per allà al sud) acceptaren una invitació per jugar un partit benèfic a favor dels malalts de la lepra d’un hospital de la ciutat (Rosario), contra l’altre equip de la ciutat, el Rosario Central, que al no voler acceptar la invitació, passaren a ser coneguts com els “canalles”.
Per cert, qui és aquest supporter del Newell’s?
Font: revista Athletic club del setembre de 2011

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Volta ciclista a Llíria. Segona etapa.

Avui, unes quantes pedalades més pel terme. Des de Turbanyes cap a la carretera d’Alcubles i pel camí de Caicons, tot recte cap amunt fins arribar a les Bodegues de Torres. La veritat és que m’han faltat uns quants metres, però la falta de pràctica es nota quan els camins s’empinen. Es nota que tot el camí era de pujada, una hora i dos quarts per pujar i mig hora per baixar. He estrenat els pantalons de ciclista, per tant, les parts íntimes no s’han adormit, hehehehe, i he recuperat la bossa de plàstic que poses plena d’aigua a la motxilla i vas fent traguets. Ara em falta trobar les ulleres de sol, que no sé on paren.
Pel camí, la gent sulfatant tarongers, plegant ametlles, o netejant el bosc a la part més alta.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Volta ciclista a Llíria, si es pot dir així.

Ahir a la tarda vaig agafar la mountain i vaig eixir a fer una volteta. Del masset del riquet vaig anar cap al carril verd de l’autovia per desviar-me cap al Caramello i Sant Gerard. D’allí cap a Sant Vicent i la nova urbanització de Vall de Llíria i Dugarref. Continuant pel camí del frares fins travessar la carretera d’Alcubles i passar pel darrere de la Mon-Ravana per baixar a Domeño. Pel camí vell de Xelva fins a l’urbanització Sant Miquel, on vaig travessar, per dalt de la Rambla Primera cap a la carretera de Pedralba i a casa. Tot açò a una bona velocitat i quasi tota l’estona amb plat gran i pinyó xicotet, tret d’alguna costa, que hi han poques, ja que la majoria del recorregut és pla. El problema més gran va ser el vent de llevant entre Casinos, Domeño i Llíria, que et frenava prou. Temps. hora i dos quarts, aproximàdament.
Ja sé que no és el Tour o la Vuelta, però cadascú fa el que pot, no? Si algú sap quants quilomètres vaig fer que m’ho diga, no sé com calcular-ho de manera ràpida.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Futbol per la llibertat, de Ramon Usall

Des de la seva creació, l’any 1946, el JSK, el club de Tizi-Ouzou, al capital de la Cabília, havia representat la seva regió……
A partir de 1962, la JSK comença a forjar la seva llegenda i a esdevenir el club de referència de les reivindicacions de la Cabília. Unes reivindicacions que s’havien manifestat ben aviat al si d’una Algèria independent que optava per definir la nació sobre la base d’uns paràmetres araboislàmics menystenint l’aportació berber que reivindicava la Cabília……..
Davant el creixent simbolisme que adquiria el club, el president algerià Houari Boumedienne decidí, el 1977, un rebateig general dels clubs algerians amb l’objectiu de fer desaparèixer la paraula Cabília del nom del JSK (Joventut Esportiva de la Cabília). El desencadenament del canvi foren els incidents durant la final de la copa algeriana de 1977, quan els seguidors berbers proferien consignes contra el decret, la JSK passà des d’aleshores a anomenar-se Joventut Electrònica de Tizi-Ouzou (JET). Un nom que perdurà fins al 1989, quan amb la caiguda de Chadli Bendjedid, la JSK recuperà la seva denominació original……
…El Barça algerià…..

Aquest és un dels exemples que surten al llibre de la utilització política de l’esport del futbol. El llibre és recomanable, ara crec que és massa amable amb els règims comunistes. A l’antiga Unió Soviètica, tambè varen haver clubs afavorits pel regim (Lavrenti Beria sempre afavoria a un club de Moscou) i jugadors purgats (per no fitxar pel club de Beria, que no recorde quin era). Com en altres esports sempre afavorien al club de l’exercit; en bàsquet al TSSK de Moscou) en detriment d’altres com els lituans del Zalguiris.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Follen els ciclistes?

Després d’uns quants anys sense fer bicicleta, ara estic tornant a agafar-la i avuí he fet un poc més d’hora i mitja i he retrobat velles sensacions. No sempre bones, perquè quan acabes, la cosa està tan adormida que ni la trobes entre els pantalons, ni dòna sensació d’existir. Per això la pregunta amb que titule aquest  post, follen els ciclistes?  Si jo en sis quarts ja està adormida, un ciclista que fa més de cinc hores dia i tots els dies, com la tindrà? adormida per tota la vida? o per tota la temporada? I això que ells van a bon ritme i no com jo que semble una tortuga reumatica. Ara m’explique el perquè d’aquestes senyores que els reben al final de cada etapa, per intentar animar la cosa amb la seva presència? I el que m’intriga més, les ciclistes? tenen algun problema semblant?
Bé una mica d’humor crec que està bé de quant en quant, no?
Respecte el recorregut:  De la carretera de Pedralba, per las travesses, entremig del bosc de pins fins a a la carretera de Benaguasil-Pedralba. Direcció cap a Pedralba, desviant-me per la rambla Castellarda, fins a retrobar la carretera de Pedralba, Domeño , camí vell de xelva i altra vegada al masset de Riquet.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari