Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: esports

Volta ciclista a Llíria. Segona etapa.

Avui, unes quantes pedalades més pel terme. Des de Turbanyes cap a la carretera d’Alcubles i pel camí de Caicons, tot recte cap amunt fins arribar a les Bodegues de Torres. La veritat és que m’han faltat uns quants metres, però la falta de pràctica es nota quan els camins s’empinen. Es nota que tot el camí era de pujada, una hora i dos quarts per pujar i mig hora per baixar. He estrenat els pantalons de ciclista, per tant, les parts íntimes no s’han adormit, hehehehe, i he recuperat la bossa de plàstic que poses plena d’aigua a la motxilla i vas fent traguets. Ara em falta trobar les ulleres de sol, que no sé on paren.
Pel camí, la gent sulfatant tarongers, plegant ametlles, o netejant el bosc a la part més alta.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Volta ciclista a Llíria, si es pot dir així.

Ahir a la tarda vaig agafar la mountain i vaig eixir a fer una volteta. Del masset del riquet vaig anar cap al carril verd de l’autovia per desviar-me cap al Caramello i Sant Gerard. D’allí cap a Sant Vicent i la nova urbanització de Vall de Llíria i Dugarref. Continuant pel camí del frares fins travessar la carretera d’Alcubles i passar pel darrere de la Mon-Ravana per baixar a Domeño. Pel camí vell de Xelva fins a l’urbanització Sant Miquel, on vaig travessar, per dalt de la Rambla Primera cap a la carretera de Pedralba i a casa. Tot açò a una bona velocitat i quasi tota l’estona amb plat gran i pinyó xicotet, tret d’alguna costa, que hi han poques, ja que la majoria del recorregut és pla. El problema més gran va ser el vent de llevant entre Casinos, Domeño i Llíria, que et frenava prou. Temps. hora i dos quarts, aproximàdament.
Ja sé que no és el Tour o la Vuelta, però cadascú fa el que pot, no? Si algú sap quants quilomètres vaig fer que m’ho diga, no sé com calcular-ho de manera ràpida.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Futbol per la llibertat, de Ramon Usall

Des de la seva creació, l’any 1946, el JSK, el club de Tizi-Ouzou, al capital de la Cabília, havia representat la seva regió……
A partir de 1962, la JSK comença a forjar la seva llegenda i a esdevenir el club de referència de les reivindicacions de la Cabília. Unes reivindicacions que s’havien manifestat ben aviat al si d’una Algèria independent que optava per definir la nació sobre la base d’uns paràmetres araboislàmics menystenint l’aportació berber que reivindicava la Cabília……..
Davant el creixent simbolisme que adquiria el club, el president algerià Houari Boumedienne decidí, el 1977, un rebateig general dels clubs algerians amb l’objectiu de fer desaparèixer la paraula Cabília del nom del JSK (Joventut Esportiva de la Cabília). El desencadenament del canvi foren els incidents durant la final de la copa algeriana de 1977, quan els seguidors berbers proferien consignes contra el decret, la JSK passà des d’aleshores a anomenar-se Joventut Electrònica de Tizi-Ouzou (JET). Un nom que perdurà fins al 1989, quan amb la caiguda de Chadli Bendjedid, la JSK recuperà la seva denominació original……
…El Barça algerià…..

Aquest és un dels exemples que surten al llibre de la utilització política de l’esport del futbol. El llibre és recomanable, ara crec que és massa amable amb els règims comunistes. A l’antiga Unió Soviètica, tambè varen haver clubs afavorits pel regim (Lavrenti Beria sempre afavoria a un club de Moscou) i jugadors purgats (per no fitxar pel club de Beria, que no recorde quin era). Com en altres esports sempre afavorien al club de l’exercit; en bàsquet al TSSK de Moscou) en detriment d’altres com els lituans del Zalguiris.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Follen els ciclistes?

Després d’uns quants anys sense fer bicicleta, ara estic tornant a agafar-la i avuí he fet un poc més d’hora i mitja i he retrobat velles sensacions. No sempre bones, perquè quan acabes, la cosa està tan adormida que ni la trobes entre els pantalons, ni dòna sensació d’existir. Per això la pregunta amb que titule aquest  post, follen els ciclistes?  Si jo en sis quarts ja està adormida, un ciclista que fa més de cinc hores dia i tots els dies, com la tindrà? adormida per tota la vida? o per tota la temporada? I això que ells van a bon ritme i no com jo que semble una tortuga reumatica. Ara m’explique el perquè d’aquestes senyores que els reben al final de cada etapa, per intentar animar la cosa amb la seva presència? I el que m’intriga més, les ciclistes? tenen algun problema semblant?
Bé una mica d’humor crec que està bé de quant en quant, no?
Respecte el recorregut:  De la carretera de Pedralba, per las travesses, entremig del bosc de pins fins a a la carretera de Benaguasil-Pedralba. Direcció cap a Pedralba, desviant-me per la rambla Castellarda, fins a retrobar la carretera de Pedralba, Domeño , camí vell de xelva i altra vegada al masset de Riquet.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Sheffield FC – The Oldest Football Club In The World

Avui m’ha arribat la revista de l’Athletic Club i hi ha un reportatge sobre el club de futbol més antic del mon. Actualment conegut com “the ancients”, ara és un club amateur i juga lligues no professionals, lluny dels diners de la Premier.
També hi ha un missatge del president del València CF, Manuel Llorente d’agraïmenta al club del lleons de San Mamès.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Mountain bike again

Avui, després d’uns quants anys he tornat a agafar la bicicleta i he donat unes voltes pels camins que hi han prop de rambla primera a la carretera de Pedralba. L’estat de forma, lamentable, però he recuperat bones sensacions de còrrer, pujar i baixar per camins entre pins i cercar nous camins per on anar. La primera impressió bona és el no haver de portar els qüasi 20 quilos de nen i cadireta al darrere, sobretot a les pujades. Ara nomès cal donar-li continüitat a tema.
A la foto, la bicicleta patint una nevada al balcò. Una nevada que va deixar la platja ben blanca.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Córrer o morir, de Kilian Jornet

…..Recordo les paraules del Jordi, el meu entrenador. Córrer és un art, com pintar un quadre o compondre un peça de música. I per crear un obra d’art s’ha de tenir clars quatre conceptes bàsics: tècnica, treball, do i inspiració. I tot això s’ha de conjugar envoltat d’un equilibri vital. S’ha de dominar a la perfecció la tècnica, evitar tots els moviments paràsits, que no serveixen per impulsar-nos i portar-nos més lluny, i que només gasten energia……Cada corredor té un forma natural de córrer i l’ha de seguir, l’ha de perfeccionar…….
Però, com deia Picasso, la inspiració  existeix però necessita trobar-te treballant. El Jordi i la Maite, la meva primera preparadora física, sempre em deien que el do i la genètica no serveixen de res sense treball……..
…….
Però que és guanyar? Quina és la veritable victòria?……….La veritable victòria no està en el fet de tallar la cinta en creuar la meta……….La victòria, la real, és aquella que està en el més profund de cadsacú de nosaltres……..
Guanyar no vol dir acabar en primera posició. No vol dir batre als altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix……………………he vist grans guanyadors, persones que s’han vençut a elles mateixes i que han creuat la línia d’arribada plorant, sense forces, però no per l’esgotament físic, que també, sinò sobretot per haver aconseguit acabar allò que ells sabien que en el fons només era fruit dels seus somnis.

Extractes del llibre de Kilian Jornet, Córrer o morir.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

L’historial de Mourinho.

Acabe de vore l’historial de l’entrenador de Reial Madrid, Josè Mourinho i en un diari gens català com el diari Público. La cosa és més o menys així:
– Febrer de 2005: Multa de la federació anglesa de 7500 euros per acusar a Alex Ferguson de pressionar als arbitres (el mateix tracte que la federació espanyola).
– Març de 2005: Càstig de la UEFA de dos partits i 13000 euros per acusar a l’arbitre Frisk, després del Barça-Chelsea, d’haver-se reunit amb Frank Rijkaard al descans. (No és només Guardiola la seva fixació, i aquest arbitre es va retirar de l’arbitratge després de les amenaces per part d’alguns seguidors del Chelsea)
A Itàlia va ser multat amb 15.000 euros per una expulsió i insultar a l’arbitre i ha estat expulsat dues vegades més. ( A Itàlia, on guanyà tres títols tambè el persegueixen?)
–  Novembre de 2010.  Dos partits de sanciò per part de la Federació espanyola per insultar a l’arbitre d’un partit de Copa
– Novembre de 2010: Obertura de mesures disciplinàries per les declaracions contra l’entrenador de l’Sporting de Xixòn.
– Novembre de 2010: Sanciò de la UEFA d’un partit i una multa de 30.000 euros per forçar un expulsió de dos jugadors de manera gens dissimulada.
No és un historial molt net per anar donant lliçons d’ètica esportiva per les sales de premsa dels diferents estadis. A més a Anglaterra o a Itàlia, supose que no hi hauria cap premsa que li riguès les gràcies.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Heineken cup. Semifinal.

Aquest cap de setmana es disputen les semifinals de la Heineken Cup (la champion de rugbi). El dissabte juga el Leinster contra el Tolosa i el diumenge (a les 16:00) l’USAP contra el Northampton. Si l’USAP jugà els quarts com a local a l’estadi de Montjuïc, ara juga a l’estadi de Milton Keynes.
Si en futbol, el barça ja té un peu a la final de Wembley, ara li toca a l’USAP fer un pas endavant i tindrem representants del nostre país en les finals europees de futbol i rugbi. Endavant USAP!
Enfrontament previs:

17/1/10 Northampton Saints 34 – 0 Perpignan 13,081
16/10/09 Perpignan 29 – 13 Northampton Saints 12,854

Nota: la foto és de la tenda oficial de l’USAP a Perpinyà.

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

De final en final. Visca el Barça

El dimecres passat vàrem anar a Mestalla molt il·lusionats a vore la final de la copa del borbò. El resultat ja és conegut per tothom: bon joc del barça i anti-futbol del Madriz. Des de la part alta del Mestalla (quin camp més dolent, ja no el recordava i m’havia acostumat al Camp Nou), es veia molt clar l’única jugada que va fer el Madrid: patada a seguir d’Iker Casillas (ni l’Athletic de Clemente abusava tant del patadon p’alante). Aquest plantejament et pot eixir bé un vegada, però no sempre. Per sort aquest dimecres, farà uns minuts el futbol bònic ha tornat a guanyar, gràcies a Leo Messi, i Afellay, i l’arbitre que finalment ha expulsat al destroyer de Pepe.
Acudit: ahir el cambrer del Corsari, a Sant Feliu de Guíxols em pregunta: saps com es diu “bandeja” en català, i li conteste: safata, no?. Ell respon, no, Copa del rei.
Em pregunte que pensarà la gent del R. Madrid si s’ha de tragar aquest tipus de joc cada diumenge, quin avorriment!

Publicat dins de esports | Deixa un comentari

Celtic de Glasgow

El passat cap de setmana el Celtic va visitar San Mamés en un partit amistòs. La revista Athletic Club publicava un reportatge sobre aquest club escocès en el número d’aquest mes, on contaven coses com aquestes:
– The Old firm:  En 1909 la copa d’Escòcia es va quedar deserta. La final entre el Rangers i el Celtic  va quedar empatada, mentre es jugava el segon partit de desempat, es va escampar el rumor que els dos equips s’havien posat d’acord en empatar i forçar un tercer partit per treure més diners de recaptació. Llavors el públic va invadir el camp, varen cremar les guixetes i varen atacar a la policia. Un diari, “The Scottish Referee” va batejar el clàsic escocès com “The old fim of Rangers-Celtic Ltd”. Axió donà peu a que el terme “Old fim” (empresa vella) simbolitzès l’entesa entre els dos club per beneficiar-se econòmicament malgrat l’antipatia que es tenen mútuament. Una rivalitat al camp enorme, però que no impedeix que negocien junts els patrocinis, els dret televisius i la sol·licitud per jugar la Premir league.

– Copa d’Europa de 1967: va guanyar la copa d’Europa en 1967 contra el
totpoderós Inter de Milà, entrenat per Helenio Herrera. Un jugador del
Celtic, Jimmy Johnstone declarava: “Allà estaven els italians amb el seu
metre vuitanta d’estatura, els seus bronzetjats Ambre Solaire, els seus
somriures i cabells engominats, feien olor a perfum! Y allà nosaltres,
els nans. Jo, sense dents, igual que Bobby Lennox; almenys, al vell
Ronnie Simpson, li’n quedava un, no sé si dalt o baix. Ens miraven des
de dalt somrient, i nosaltres, per no ser menys, ensenyavem les genives;
segur que es preguntàvem de quin circ havien sortit” . Resultat, guanyà
el Celtic 2 a 1 i Helenio Herrera declarà: ” Em trec el barret davant
del Celtic”. Tret d’un jugador, els demès eren tots de a menys de 35 km de l’estadi del centre.  Un periodista escocès va dir: “Digue-me un entrenador que haja guanyat la copa d’Eupopa amb  onze jugadors del barri”
– Fundació: El Celtic és un club de tradició irlandesa i catòlica fundat per emigrants irlandesos i els seu  nom ho recorda, i a l’escut té un trèvol de 4 fulles de la bona sort i símbol d’Irlanda.  Al camp, Celtic park, es veuen poques banderes escoceces, la majoria són d’Irlanda, al revès que els Rangers que porten l’Union Jack.
Publicat dins de esports | Deixa un comentari