¡¡ya en el taller y en el campo resuenan , cantos de amor, himnos de paz!!
Qui m’ho anava dir que aquest himne que tan poc m’agrada, una vegada va ser perseguit i prohibit per la policia i el polítics espanyols!
Doncs sí, gràcies al nou número de la revista Lletraferit he descobert que a l’estiu de 1909, quasi al mateix temps que la setmana tràgica de Barcelona, aquests versets de l’himne de l’exposició varen ser utilitzats pels contraris a la guerra de Marroc i manifestar la seua oposició a la sagnia que provocava aquesta guerra entre el jovent valencià, i les conseqüències econòmiques que això provocava en la nostra, ja empobrida societat. Com a l’ajuntament manaven els republicans de Blasco, sembla ser que els favorables a la guerra eren pocs i després del primer us d’aquests versets com a protesta, el govern civil va utilitzar el mateixos mètodes que encara hui utilitza per fer callar als que protestaven, i que finalment hagué de prohibir la interpretació de l’himne de l’exposició durant uns mesos. Quina diferència més gran amb el que ara simbolitza aquests himne per molts valencians!
