Entre el Túria i el Ridaura

Era un dels catalans que van guanyar al guerra.
Una vegada vaig tenir-lo a prop
i lluïa amb orgull -va ser el setanta-cinc-
l’uniforme feixista:
camisa blava i jaqueta blanca
amb el jou i les fletxes i amb el corretjam negre.
Quan va morir, el Govern
va honorar el seu cadàver
al Palau de la Generalitat.
Ningú del Parlament no va oposar-s’hi.
Recordo Xenofont : La retirada dels Deu Mil.
Abandonats pels qui els guiaven,
sense saber el camí i assetjats.
Hem buscat sobreviure i tornar a casa.

(Publicat al diari ARA, el passat dilluns, 5 de novembre de 2012, com un anunci del nou llibre de Joan Margarit, Es perd el senyal) 

Avui tocava excursió organitzada per l’IEC Camp de Túria. Hem fet un recorregut circular amb parades explicatives, dirigides per Policarp Garay (geòleg i cronista) i Alexandre Navarro (poeta i historiador). L’itinerari, d’uns 12 km, eixia de Nàquera cap a la zona del Salt, on hi han unes velles pedreres de gressos amb un pi molt gran i un salt d’aigua. Allà hem esmorzat i s’han fet dues muixaranges amb la música corresponent. Després hem continuat pel barranc fondo fins arribar al Castell de Serra, on hem dinat. La tornada fins a Nàquera ha estat mullada pel xàfec que ha caigut durant uns minuts. 

” I bé,  amics ¿de quina manera beurem que ens faci menys mal? Jo, per la meva part, us dic que, realment, a causa de la beguda d’ahir, no em trobo gaire bé i necessito una pausa per reprendre l’alè; i crec que la majoria de vosaltres us passa el mateix; perquè, ahir, també hi ereu. Així, doncs, penseu quina és la manera més fàcil de poder beure”
Aristòfanes responguè:
“Aquesta és un bona idea, Pausànias; cal, sigui com sigui, posar algun límit en la beguda. Car jo mateix sóc dels que ahir es van negar en vi”
Erixímac, el fill d’Acumen, que els havia escoltat digué:
“Teniu raó, però en manca encara de saber què hi diu un de vosaltres; ¿com estàs de forces per beure, Agató?” “Malament -digué aquest-, tampoc jo no em sento valent”
“…………………… No parlo de Sòcrates, perquè ell es bo en totes dues maneres de beure i li anirà bé qualsevulla que escollim……..”

Rellegint a Plató, després de la lectura d’En Bezsonoff i els seus llibres a Les meues universitats, trobe aquest fragment sobre l’abús del vi en la Grècia clàssica. Sembla que això d’aixecar el braç massa ja ve de lluny i que no estava tan mal vist, i que ja hi havien els superhomes que ho aguantaven tot; en aquest cas, i com no podia ser d’altra manera, Sòcrates. 
Més endavant ja venen les opinions sobre la pederàstia, que no s’adiuen gens amb la moral actual. 

Nota posterior: sembla ser que el Sòcrates brasiler també tenia prou aguant per la beguda.