Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

El convit, de Plató. La beguda.

” I bé,  amics ¿de quina manera beurem que ens faci menys mal? Jo, per la meva part, us dic que, realment, a causa de la beguda d’ahir, no em trobo gaire bé i necessito una pausa per reprendre l’alè; i crec que la majoria de vosaltres us passa el mateix; perquè, ahir, també hi ereu. Així, doncs, penseu quina és la manera més fàcil de poder beure”
Aristòfanes responguè:
“Aquesta és un bona idea, Pausànias; cal, sigui com sigui, posar algun límit en la beguda. Car jo mateix sóc dels que ahir es van negar en vi”
Erixímac, el fill d’Acumen, que els havia escoltat digué:
“Teniu raó, però en manca encara de saber què hi diu un de vosaltres; ¿com estàs de forces per beure, Agató?” “Malament -digué aquest-, tampoc jo no em sento valent”
“…………………… No parlo de Sòcrates, perquè ell es bo en totes dues maneres de beure i li anirà bé qualsevulla que escollim……..”

Rellegint a Plató, després de la lectura d’En Bezsonoff i els seus llibres a Les meues universitats, trobe aquest fragment sobre l’abús del vi en la Grècia clàssica. Sembla que això d’aixecar el braç massa ja ve de lluny i que no estava tan mal vist, i que ja hi havien els superhomes que ho aguantaven tot; en aquest cas, i com no podia ser d’altra manera, Sòcrates. 
Més endavant ja venen les opinions sobre la pederàstia, que no s’adiuen gens amb la moral actual. 

Nota posterior: sembla ser que el Sòcrates brasiler també tenia prou aguant per la beguda.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.