Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos. Joan-Lluís Lluís.

Després d’organitzar els llibres a la nova llibreria, trobe llibres que vaig llegir fa molt de temps. Aquest, segons l’autor, no és un llibre, sinò un pamflet, on explica la seva opinió sobre la república i la democràcia al país del nord.

..Napoleó permet comprendre com, al capdavall, els francesos s’estimen més França que la democràcia, i també la República que la democràcia. I això quan la democràcia és el valor més alt compartit per la humanitat. Però els humans tenen només això, mentre que els francesos tenen França.
Primer de tot, has de saber que els francesos admiren Napoleó. L’admiren fins al punt que un sondeig de fa pocs anys el posava entre els tres homes d’estat francesos més importants de la història, amb Lluís XIV i el general De Gaulle
……………………………………
……A tot el món, pregunta qui era Napoleó i et diran un invasor, un conqueridor que volia fer seva tota Europa, un tirà, un dictador…A França, és un heroi…………………….Va anul·lar les llibertats individuals guanyades amb la revolució, va restablir l’esclavatge, va matar milions d’homes joves europeus, va continuar i accentuar la repressió contra les llengües dites regionals i en particular la seva llengua, el cors, va crear un codi civil que va fer de les dones persones eternament menors d’edat, sotmeses al pare o al marit, va instaurar controls autoritaris als obrers, va empresonar les oposant polítics..Això és un balanç positiu, ni que sigui globalment positiu?

Arianna Savall- Hi ha un remolí a l’aigua.

Hi ha un remolí a l’aigua on les paraules
es fan dolces,
on les paraules es fan lentes i clares
com les profunditats.
Hi ha un lloc a l’espai on la veu us ressona,
on la veu us envolta i sedueix
com si cridéssiu dins d’una cova.
Si això us dic és per a sincerar-vos
amb vosaltres mateixos .
No vulgueu descobrir quines forces us mouen.
Hi ha la vida i la mort, immutables.
La resta són paraules.
Estimeu-vos, germans, pel que us dol i us fetilla.
Publicat dins de música | Deixa un comentari

Ibrahim Afellay i el seu poble amazigh

Els habitants originaris de l’Àfrica del nord són els amazics (versió catalana de l’original amazigh), tambè coneguts com berbers. Els àrabs, arribats d’Aràbia en els segle VII per conquerir i islamitzar la zona, van anomenar a la població indigena berbers. Aquest terme, que té connotacions negatives, ve etimològicament del llatí barbari, que significa “fora de la cultura clàssica, no romanitzats, no civilitzat”. Tot i que encara se’ls coneix força pel nom de berbers, ells s’autoanomenen amazics, mot al qual se li atribueix com a significat “homes lliures”. (Els amazics, de Hassan Akioud i Eva Castellano, ed. Cossetània)
La llengua amazigha és una llengua que pertany a la gran família anomenada “afroasiàtica” que conpren tot un conjunt de llengües parlades per per tota l’Àfrica septentrional…. (Diàlegs del CIEMEN: els amazic)
Son musulmans, en general, no?….. La majoria, però no sempre. També hi havien cristians….Heu de saber que van ser els amazics uns dels principals evangelitzadors de Catalunya. El nord d’Àfrica es va romanitzar amb figures tan destacades com Sant Agustí, bisbe d’Hipona….I a Catalunya hi han influït diferents sants cristians vinculats amb el nord d’Àfrica com Sant Pacià, Sant Cugat, Sant Feliu..sants, en general nascuts a l’altra banda del Mediterrani i morts aquí. (Diàlegs del CIEMEN: els amazic)

Doncs el jugador del barça és d’aquest poble i així ho va reivindicar en la cel·lebració de la champions league. Un poble, que no és àrab, ni parla àrab al que tots confonen amb els àrabs. Discriminats al Marroc pel poder pro-àrab i obligats a venir cap ací per poder guanyar-se la vida millor. I quan venen ací els tracten d’àrabs o moros, els donem pamflets en un llengua que no entenen normalment (l’àrab) i es pensem que els fem un gran favor.
Gran Ibrahim, gran per reivindicar al teu poble i així fas més gran, encara, el club on jugues, un club d’un país que ha sofert la colonització d’un altre, com el teu: romans, àrabs, francesos, espanyols (aquests dos últims comuns). Felicitacions i que continues jugant i marcant molts gols al Barça.

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. V(dedicat a Alejandro Font de Mora)

I finalment -jo feia cinquè de matemàtiques i, gràcies al doctor Vaquer, havia descobert que el català era tan bo com el castellà per fer-ne i per comprendre-les- vaig assistir al curs en què el “Chiqui”, seguint el text de l’Artin, donava la teoria de Galois.

Post dedicat al conseller d’educació de la Generalitat valenciana, que ara vol prohibirmos fer les classes de matemàtiques en la nostra llengua. Sembla que encara estem en temps del Generalísimo. Anem arrere, anem a perdre tot el que havíem guanyat des de l’època descrita en el llibre?

Damunt les espatlles dels gegants- Josep Pla i Carrera. IV

Maleída tinta xinesa negra! Quant el dibuix estava gairebé acabat, quan ja només faltaven unes quantes línies, quan creies que encara podries anar a jugar a pilota, la tinta xinesa del tiralínies s’enganxava a la vora del regle de fusta i feia una escampada d’allò més inoportuna. Això quan hi havia sort, els pols no et tremolava i el regle no es movia fent que la línea recta semblès la corba del senyal de “corba perillosa”…..

Veig que no soc l’únic que va odiar el dibuix per culpa de la tinta i els tiralínies. Jo, la part matemàtica la tenia molt clara al cap, però la maleïda tinta…quantes vegades he plorat i inclòs embrutat les làmines amb tinta i llàgrimes per culpa de passar el resultat a tinta! En l’EGB estaven grillats alguns professors de dibuix i a més els rotrings només els podien comprar el rics. Sort que al BUP, van oblidar-se de la tinta i fèiem els resultats en un llapís més gros. Vaig descartar qualsevol enginyeria per culpa de la tinta. Ara, amb l’informàtica i els programes de dibuix actuals, potser haguera tingut més dubtes a l’hora d’escollir carrera. En aquells moment no ho vaig dubtar: matemàtiques.

Publicat dins de educació | Deixa un comentari