Mit aquí un text de Jon Mirande, el gran poeta basc PARÍS BEURET
En un carrer de París,
Entaforada entre edificis bruts,
Hi ha una casa encara més bruta,
Que me fa molta tristor
Només de fer-ne esment.
Allí, justament, és on vaig a treballar,
Hi esborroni papers amb el meu llapis.
No en puc sàller fins a les sis
I m’avorreixi com una ostra
En una sòrdida oficina.
Tinc per companys
uns treballadors exemplars;
Cada matí me saluden
En silenci, car m’estimen tant
Com el Diable pot estimar Déu.
Allí estan, com uns corbs
—Coà, coà, coà—
Escorxant el proïsme:
Tenen la llengua lleugera,
Els meus companys exemplars.
M’alci de bon matí
I vaig cap al treball… arrossegant-me…
El cor se’m posa en un puny
Sempre que entri en la sala
I senti les donasses
Posant a parir els proïsmes,
Dones de llengua podrida;
No paren de parlar per res del món,
I això que matinegen…
Les dones de l’oficina,
Les primes i les grosses,
Són totes lletges.
Qualsevol que pogués,
En veure-les, posaria terra pel mig,
Però me toca tenir-les a la vora
—I ausades que me fa mal
això, hores i hores—
A mi, gentilhom basc!
Ai, diables amb pell de dona!
Sovint contempli el cel,
Per bé que això encara m’entristeix més,
Perquè m’envisi que
Haig de romandre allí.
Per allunyar aquesta gran tristor,
Me posi a escriure poemes,
Molts i bells versos bascos,
Dolços els uns, amargs uns altres
—Segons el meu humor—.
Així almenys m’entretinc fins a les sis.
D’aquesta manera, en una oficina
Entre senyorones garleres,
Se succeeixen els meus dies,
Per bé que m’entristeix
Només de fer-ne esment.
Cada vegada més enfollit
Emborronant papers amb el meu llapis
En la benvolguda oficina de Beuret,
En un carrer de París…
traducció d’Eduard J. Verger que he rossellonejat un bri.
Del bloc de Joan-Daniel Bezssonoff)
Fa quatre anys, vaig entrar a l’ajuntament d’Irun (Irún, en castellà).
—Egun on! Buenos días…Quisiera visitar la exposición sobre Luis Mariano…
—Señor, era el año pasado.
—¿El año pasado? ¡Qué alegría! Así que tengo sólo un año de retraso, yo que habitualmente llevo cincuenta...
Enguany
s’ha celebrat el quarantè aniversari de la desaparició del gran tenor
basc, el pitjor actor del món i el millor cantant del món, a l’encop…A
l’estat espanyol, han sovint considerat Luis Mariano com un dels ‘ cantantes del régimen.
‘ Quin error! Ell i els seus pares van fugir del País Basc a l’estiu
del 1936. El 1967, en ple franquisme, Mariano va gravar un disc de
cançons basques i el seu testament estipulava que dos bascos del nord i
dos del sud portessin el seu taüt ja que, per als bascos, no hi ha
frontera…
Si
bé Luis Mariano era molt conegut al sud del Pirineu, a França va
arribar a la categoria de mite i tothom —tothom dels 7 als 77 anys—
coneix dues o tres cançons com México, Violetas imperiales o Mamá, la más bella del mundo.
En una de les seves últimes entrevistes, Mariano, conscient del caràcter molt particular de la seva veu, declarava: ‘ Mariano restera toujours Mariano. On aime ou on n’aime pas mais quand on aime, c’est pour toujours. ‘
El
problema, amb els grans artistes desapareguts com Luis Mariano, Frank
Sinatra o Nat king Cole, és que les grans companyies de discos sempre
venen les mateixes compilacions amb les mateixes cançons. Fa més de
trenta-cinc anys que escolto les gravacions de Luis Mariano i existeix
un grapat de títols que busco apassionadament. Malgrat les meves
recerques a les botigues especialitzades, a webs hi ha cançons que
encara no he trobat. (Pájaro enjaulado, ¡Cuánta felicidad !, Ah !Quel bonheur, Muriéndome de amor
Tus lágrimas, Puerta de caballos, El sirtaki de Zorba, Ecoute-moi, Adiós, adiós )
S’acaba d’editar una capsa de cedés ‘ Luis Mariano, Le Prince de Lumière, intégrale des chansons de 1951 à 1959 ‘
(Marianne Mélodie) amb altres cançons que també cercava des de feia 30
anys…A la gent que no comparteix la meva passió, li aconsello que
escolti sense prejudicis ‘ Valencía mía ‘ on l’art vocal de Mariano és prodigiós i la deliciosa ‘ Separación sentimental ‘ plena de humor. ‘ Pensar que yo fui / hasta que te vi / campeón atlético / Por un poco más / si tú no te vas / me quedo esquelético…’
El lector francòfon llegirà amb profit Saint-Luis de Christophe Mirambeau, Flammarion,
El lector hispanòfon Luis Mariano, una vida entre el cine y la opereta, Alberto López Echevarrieta, editorial Euskadiko Filmategia, 1995
