Un país estranger, de Miquel Berga.
Potser no ens cal cercar a la ficció per tenir grans històries que narrar? A aquesta pregunta es respon afirmativament en aquest emocionant relat que ens proposa l’autor de Salt. Una història que comença a Mequinensa, lloc magistralment descrit per Jesús Moncada a les seus novel·les, i passant per Tossa de Mar recorre part d’Europa a diferents èpoques. des d’abans de la guerra civil fins al nostres dies amb la desaparició sota les aigües dels vells pobles de Mequinensa i Faió. Dos germans ha de fugir del poble degut a la guerra i van a para a Tossa de Mar, un marxa forçada per l’avanç dels feixistes que més endavant hauran de tornar a repetir, però amb una altra destinació, ara per les polítiques nefastes d’aquests feixistes que guanyaren la guerra. I entremig, apareixen els personatges secundaria, però també reals, com aquesta parella de britànics que tenen un hotel a Tossa de Mar i acaben acollint nens refugiats. I de fons, Mequinensa, Faió, l’Ebre i Jesús Moncada.
“Un riu es mou, creix i meix, aquí se forma, allà mosegue la vora, ara s’emprenye i tenim riada: un riu és viu. Est ia l’han fet malbé: és mort com io.” (Epitafi mequinensà per la mort del riu que queda domesticat entre dos embassaments de l’obra Mequinensa, Marc Rosich i Xicu Masó, a partir de les relats de Jesús Moncada).