Tota la terra és de vidre, de Joanjo Garcia.
Que és més negre? la història d’un crim investigat per un periodista novell i un policia amb passat fosc o la ciutat de València dels darrers anys del PP al poder on es desenvolupa l’acció? Aquesta és la pregunta que l’autor ens deixa al final d’aquesta novel·la que va publicar fa cinc anys just l’any en que començaren a canviar un poc les coses en aquesta ciutat i país que ens ha tocat viure.
Una de les novel·les de Joanjo que potser s’acoste més a la València de Ferran Torrent, però sense el sentit de l’humor del de Sedaví.
València negra:
Torne als teus braços ingrats
i a la teua aspra carícia.
Et mire als ulls gris d’asfalt
i em fa mal tanta injustícia.
En els carrers del teu cor
he vomitat matinades,
m’he begut la nit a glops
i he besat dolces errades.
Sóc bastard del teu amor,
tu madrastra dels teus fills.
Mors malalta de supèrbia,
vius per a fer-nos patir.
Brúixola dels dies grisos,
bruixa de contradiccions,
fada de desigs i encisos
d’anys perduts pels teus racons.