Entre el Túria i el Ridaura

Des de Bernardo Atxaga no havia llegit res de literatura en eusquera que m’hagués agradat. Ara de la mà de Harkaitz Cano i aquesta novel·la negra ambientada als anys noranta he tornat a gaudir de la literatura del país basc. En aquesta novel·la trobareu policies corruptes i altres individus vinculats als negocis il·legals, barrejats amb un comando etarra que intenta trobar el talp que s’ha introduït a la seua organització. Destaque la manera de narrat les tortures de la policia a les presons i com a exemple quan narra que les fotos dels expedients del detinguts les fan a la matinada, despertant al pres per fer-li la foto amb cara de pocs amics i així fer-lo aparentar més perillós del que en realitat és.