La muntanya, de Laia Asso
Res millor per resumir aquest llibre que el que hi ha escrit a la contraportada:
“Els mohawks diuen que fer-se gran és pujar una muntanya. Després de l’any més dur de la seva vida i amb el curs a punt d’acabar-se, Dani sent que podria engegar-ho tot a la merda. A més de sis mil quilòmetres de distància, Ishi emprèn el camí cap a la Muntanya Sagrada per fer la cerca de visió que l’ha de convertir en un home adult.
A La Muntanya, l’escriptora Laia Asso ens captiva amb la història de dos joves amb realitats aparentment molt distants, però que s’assemblen més del que es pensen. Una aventura que transporta als territoris ancestrals dels nadius americans. Una oportunitat per apropar-nos als valors arrelats a la natura que els mohawks conserven malgrat segles de persecució. Un viatge iniciàtic per descobrir tota una manera d’entendre el món que ens ajuda a entendre’ns a nosaltres mateixos.”
Ara, personalment, no m’agrada l’ús de la llengua amb tantes paraules estranyes que sembla que les utilitzen per acostar el llibre als joves. I sobretot, les converses en whatsApp no es poden escriure correctament?