El poema de la rosa als llavis, Joan Salvat-Papasseit i Tomàs de los Santos.
Publicat el 8 de juny de 2024 per vicent montesinos
deixaré la ciutat que em distreu de l’amor
la meva barca
el Port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca—
l’autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell
que és l’avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva
li diré com la copa melangiosa és del vi
—i el meu braç del seu coll—
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo
i em faré el rostre pàl·lid com si fos un minyó
i diré maliciós:
—com un pinyó és la boca que em captiva.