Entre el Túria i el Ridaura

Ja sé que són un noms una mica estranys. Són d’Islàndia i des de fa un anys ja ens hem acostumat a escoltar-los i hem intentat pronunciar-los. Noms molt peculiars. Tot gràcies a uns volcans que els ha donat per llençar al cel tones i tones de cendra i fer perdre molts diners a la companyies aèries i la paciència als usuaris.
Aquesta postal me la varen enviar allà per l’any 1992 des de Islàndia, quan encara no estava de moda viatjar per aquelles latituds. Me la va enviar un xiqueta (ara ja deu de ser un dona) mig catalana, mig austriàca, de nom Estel·la (res a vore amb les desgràcies del 1707 i 1714). En ella, a més del salt d’aigua, es poden vore unes columnes basàltiques com les de Castellfollit de la Roca.