Nobody is perfect. Billy Wilder amb Hellmuth Karasek

Sí ja compartia la famosa sentència de Fernando Trueba sobre la divinitat de Billy Wilder, llegir la seua biografia a mode de conversa encara m’ha convençut més d’ingressar a l’església “Wilderiana de la picor del setè any”, i seguir les indicacions del Déu Wilder i del seu profeta, Trueba.
A Hollywood haurien de plantejar-se com és que aquest gran director i guionista només va dirigir una pel·lícula des de 1980 fins la seua mort a ‘any 2002; 22 anys! com pot ser! Alguna cosa falla, no?

Samuel Goldwyn: ¿En que estàs trabajando actualmente?
Billy Wider: En mi autobiografia.
Samuels Goldwyn: ¿Y de que trata?
……………….
My English is a mixture between Arnold Schwarzenegger and Archbishop Tutu.
………………..
L’accent austríac de Wilder:
-¿Realmente mi acento es tan terrible? -pregunté a Wilder.
-Decir terrible sería una delicadeza -respondió el- pero no té preocupes. Hace poco volé a Nueva York i cuando pedí un cóctel la azafata me preguntó:
-¿Sabe usted a quien me recuerda? A Arnold Schwarzenegger,
-¿A Schwarzenegger? -pregunté yo halagado- ¿Por mis músculos?
-No, por su acento.
……………………..
“Los estudiantes aplaudian este romance este-oeste, en el que, por medio del terrorismo de consumo, se convierte a un joven y convencido comunista en un convencido novio capitalista de la hija del director general de la Coca-cola en Atlanta, a quin había dejado embarzada. Y todo -uno, dos, tres- de la noche a la mañana. La película es profética: ahora se sabe que de este modo pueden transformarse o reunificarse países enteros.”
A propòsit de “One, two, three” de Billy Wilder a Nobody is perfect, de Hellmuth Karasek

Aquesta entrada ha esta publicada en cinema. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*