Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Nobody is perfect. Billy Wilder amb Hellmuth Karasek

Sí ja compartia la famosa sentència de Fernando Trueba sobre la divinitat de Billy Wilder, llegir la seua biografia a mode de conversa encara m’ha convençut més d’ingressar a l’església “Wilderiana de la picor del setè any”, i seguir les indicacions del Déu Wilder i del seu profeta, Trueba.
A Hollywood haurien de plantejar-se com és que aquest gran director i guionista només va dirigir una pel·lícula des de 1980 fins la seua mort a ‘any 2002; 22 anys! com pot ser! Alguna cosa falla, no?

Samuel Goldwyn: ¿En que estàs trabajando actualmente?
Billy Wider: En mi autobiografia.
Samuels Goldwyn: ¿Y de que trata?
……………….
My English is a mixture between Arnold Schwarzenegger and Archbishop Tutu.
………………..
L’accent austríac de Wilder:
-¿Realmente mi acento es tan terrible? -pregunté a Wilder.
-Decir terrible sería una delicadeza -respondió el- pero no té preocupes. Hace poco volé a Nueva York i cuando pedí un cóctel la azafata me preguntó:
-¿Sabe usted a quien me recuerda? A Arnold Schwarzenegger,
-¿A Schwarzenegger? -pregunté yo halagado- ¿Por mis músculos?
-No, por su acento.
……………………..
“Los estudiantes aplaudian este romance este-oeste, en el que, por medio del terrorismo de consumo, se convierte a un joven y convencido comunista en un convencido novio capitalista de la hija del director general de la Coca-cola en Atlanta, a quin había dejado embarzada. Y todo -uno, dos, tres- de la noche a la mañana. La película es profética: ahora se sabe que de este modo pueden transformarse o reunificarse países enteros.”
A propòsit de “One, two, three” de Billy Wilder a Nobody is perfect, de Hellmuth Karasek

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.