August Gil Matamala, de David Fernàndez i Anna Gabriel.
“L’altre aspecte -diria que negatiu- és que la gent està acostumada que les coses siguin fàcils. No ha patit, no ha hagut de lluitar massa i potser hi ha una certa concepció excessivament light del que és la militància política. Quan la vida política és desenvolupa en ermes molt tranquils i molt pacífics, tot bé. Però si s’arriba, com sembla que podria arribar, a una fase de confrontació política important amb l’Estat espanyol -no sé fins a quin punt-, em temo que falta i faltarà capacitat -parlo en termes generals- de resposta. Entenc que hi ha una minoria que ho ha entès i ho té assumit.Però hi ha una amplia quantitat de gent que es considera interessada en la vida política -i això és un canvi enorme i molt positiu- que no ha assumit la possibilitat que això sigui també una activitat de risc.”
A la entrevista final del llibre sobre la seua vida que han escrit David Fernández i Anna Gabriel, l’August Gil Matamala deixa aquest premonició que sembla que s’esta complint actualment al procés d’independència que s’està intentant dur a terme. Potser no sabem respondre amb la contundència que es necessitat davant de les agressions de l’Estat espanyol? Practiquem massa el bonisme mal acostumats a la relativa “tranquil·litat” que hem passat als Països catalans si ho comparem al País Basc?
A part d’aquest extracte i altres que he destacat en altres mitjans el llibre ens conta la vida de l’advocat laborista que va defensar molts obrers i gent d’esquerres durant la dictadura i durant la mal anomenada transició, que cada vegada més s’està demostrant que en realitat és una continuació de la dictadura (“El 4 de gener de 1977 se suprimeix per reial decret el Tribunal de Orden Público; el mateix dia, un altre reial decret, correlatiu, crea l’Audiencia Nacional; al mateix edifici i amb els mateixos jutges intactes.”)
El llibre l’agafe com un homenatge a la gent que com l’August, han lluitat a la seua manera contra les injustícies d’aquest país, d’una manera més o menys anònima, i sense voler treure profit per pujar graons en aquesta societat, havent de pagar un preu massa alt a la seua vida familiar, i vivint amb el temor de que el següent podria ser ell. Potser una mica massa llarg, però val la pena llegir-lo i de pas potenciar a aquesta nova editorial, Sembra llibres, que arrisca amb les seues edicions.
Per cert, la passada setmana va venir David Fernández a València a signar i presentar el llibre a la Fira dels Vivers. Evidentment, la coautora, l’Anna Gabriel, no va poder venir, degut al que tots ja sabem. Una abraçada cap a Suïssa.
