Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

“Adiós, Hemingway”, de Leonardo Padura.

Aquesta és la segona novel·la negra que llegisc de l’autor cubà. El títol em va atreure i no decepciona, tant com als que han llegit alguna novel·la de l’autor com als fans o no tan fans de Hemingway. L’autor barreja dues èpoques, les inicis del segle XXI i el final dels anys 50 per contar una investigació en el present d’un fets (un assassinat en l’entorn de l’escriptor) que varen ocórrer en 1958. En la investigació dels fets es mostra l’admiració cap al Hemingway escriptor, però també les decepcions que provoca amb el seu comportament cap a altres persones, tot entre al·lusions a les seues obres, a les seues activitats com a periodista, el seus deliris d’aventures exòtiques, les seues relacions amb altres escriptors i la món del cinema, en particular la gran Ava.

Viatge a Rússia el 1925, de Josep Pla.

Al mes de febrer o març, no recorde, em vaig trobar aquest llibre al quiosc del carrer Cavallers de Palafrugell, i segurament influït pel lloc i per l’actualitat informativa sobre la guerra a Ucraïna el vaig comprar. En aquest volum, a més de la narració que li dona títol, també està el seu homenots dedicat a Andreu Nin i unes Notes sobre Lenin.

No és del millor que he llegit de Pla, potser el relat principal és massa periodístic i no tant literari com hom esperaria. Crec que Pla descriu millor els ambients i costums mediterranis (Empordà, Itàlia,…) que no pas el món eslau al que viatja en 1925, un anys de transició entre Lenin i el començament de les purgues estalinistes.

El Pla més escriptor ja es veu més a la seua semblança sobre Andreu Nin, però potser li falta més informació sobre el personatge a la que potser ell no podia tenir accés en 1959 quan la va escriure.

Fort Comansi: de Toixa a Pals

Quan era xicotet i anàvem amb la família a l’assut de Toixa (Tuejar en castellà) a la comarca de La Serrania m’encantava, com a bon seguidor de les pel·lícules de cowboys de la televisió, jugar en un fort que hi havia allà a mida quasi real. Actualment ja no hi és. Però a Pals, al costat del restaurant Ca la Teresa, sempre n’havia vist un semblant. Aquest cap de setmana he dinat allà i m’hi he acostat per veure-lo millor. I sí, allà estava, però sembla que des del darrer atac dels xeienes de Regencós o Begur, encara no han refet al poble Fort Bonet (que potser el patrocinava una coneguda destil·leria ganxona?)

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia LXXX

“Sovint s’ha qualificat el cinema d’art de masses. Fora millor dir-ne art contra les masses. Totes les tiranies del nostre temps -nec nominetur- s’han aprofitat del poder estupiditzant del cinema per tal d’esmussar la sensibilitat social i humana de l’espectador. El cinema capitalista es, exactament, l’opi del poble. Els cinemes de propaganda són una altra mena d’opi: amb idèntics efectes ensopidors, però sense somnis agradables.”

Que diria Fuster de la televisió actual o del contingut de moltes xarxes socials?