Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: música

Andrea Motis

El passat dia 26 de desembre, en arribar al pis de Sant Feliu de Guíxols, posem la televisió i ens trobem amb aquest concert al canal 33 (que ací no podem veure gràcies als senyors del PP). Un gran descobriment per al mon de jazz i la música. Amb 16 anys, canta, balla i toca la trompeta i el saxo.
Casualitat o no, al dia següent, Carles Capdevila li dedica al dia següent l’editorial al diari Ara.

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Vinyes verdes vora el mar. La Marenda.

M’agrada tornar per la costa de La Marenda: la mar, les vinyes, les corbes, els pobles, travessar una duana sense ningú i parar a contemplar les vinyes que cantava Josep Maria de Sagarra i que després va musicar Lluís Llach.
La cançò més famosa, adaptant poemes de Sagarra, sembla ser aquesta de Llach, però hi ha un disc de Toni Subirana, on totes les cançons són basades en els poemes de l’escriptor. A mi m’agraden més les de “Cançons de remo i vela”.
Un altra versió: Txell Sust

Green vines near the sea
Now that the wind doesn’t blow,
You turn into greener leaves
Green vines near the sea.

Green vines of the coast,
You’re more delicate than the alfalfa
Green near the blue sailor
Vines with unripe fruit
Green vines of the coast.

Green vines, sweet pause,
Near the sailboat that passes
To the sea you bend down your body
Without coming too close
Green vines, sweet rest.

Green vines, loneliness.
From the green sunniest time of day
Grape and cut off vine-stocks
Upon the shining floor;
Green vines, loneliness.

Vines that are saying goodbye
To the boat and the gull,
And finally, a little of snow
That now borns, and after dies….
Vines that are saying goodbye!

Green vines of my heart…
Inside the vine, the afternoon sleeps,
Black grapes, golden leaves,
Water, cliff and fear.
Green vines of my heart…

Green vines near the sea,
Green since the day starts,
Green smooth at the evening….
Be always with us,
Green vines near the sea!

Publicat dins de música | Deixa un comentari

Les xiques d’este poble (Jota de quintos de Llanera)

No t’enamores, donzella
del mosso que no ha rondat
que el qui no ronde de mosso
ronda després de casat.

Totes les xiques amaguen
un calaix per ficar el pa
jo en tinc un rosegonet
i no me’l deixen posar.

La la tota la Ribera
laralarala jo he corregut
i les xiques d’este poble
la palma s’han endut

Arrambla’t bé, ballador
arrambla una mica més.
que el que ball i no s’arrambla
sempre es queda sense res

La balladora quan balla
sempre mira el ballador
si li penja o no li penja
la punta del mocador.

la la……

Jo cante la veritat
i dic lo que el meu cor sent
que les xiques d’este poble
son fines de pensament

en el anar són molt polles
i en les vestir van igual
però els fadrins quan les veuen
es queden enamorats.

la la……

Del nou disc La Barraca, de Quico el Cèlio, el noi i el mur de les Ferreries, amb Pep Gimeno, Botifarra. Quina colla, Mare de Deu de la Cinta!

Publicat dins de música | Deixa un comentari