Un dels millors records que tinc de la ciutat egarenca és el seu festival de jazz. Tots els anys que hi vaig viure vaig anar a algun concert i després he tornat al pícnic jazz de Vallparadís quan ja vivia a l’Empordà. Els primers concerts a l’aire lliure no es feien en aquest pícnic jazz que dura tot el dia, sinò que es feien a la Plaça Vella o a l’amfiteatre de la Plaça Catalunya al costat de l’avinguda de Barcelona (que és on jo vivia en Terrassa, tret d’un any que vaig viure al centre).
La foto  correspon a un concert del 1993 a la Plaça Catalunya de La Vella Dixieland, una formació que a mi sempre m’agradat molt, sobretot quan ha estat acompanyada per Txell Sust.

Quan anava a l’institut i a la facultat m’agradava un grup escocès anomenat Aztec Camera, que tenia per líder a Roddy Frame. Mark Knopfler, el líder dels Dire Straits els feu de productor. Molts anys després he trobat aquest vídeo del Roddy Frame cantant el que va ser el seu primer gran èxit: Walk out to winter.

Walk out to winter, swear I’ll be there.
Chill will wake you, high and dry
You’ll wonder why

We met in the summer and walked ‘til the fall
And breathless we talked, it was tongues.
Despite what they’ll say, it wasn’t youth, we hit the truth

Faces of Strummer that fell from your wall
And was left were they hung
So sweet and bitter, they’re what we found
So drink them down and

Chorus
Walk out to winter, swear I’ll be there.
Chill will wake you, high and dry
You’ll wonder why.
Walk out to winter, swear I’ll be there.
Chance is buried just below the blinding snow.

You burn in the breadline and ribbons and all
So walk to winter
You won’t be late, you always wait
This generation, the walk to wall
But I’m not angry, get your gear
Get out of here and

Aquests dies m’he recordat d’una cançò del cantant solsoní Roger Mas. Aquesta és del seu últim disc “La casa d’enlloc” i es diu “Tanco els ulls, obro els ulls”. La he recordada en observar com venen alguns alumnes a classe, i que sembla que tot està permès al hora de vestir. I com tot açò és aprofitat pels fatxes per obligar-mos a anar vestidets amb uniformes (llegiu la lletra de la cançò)
.

La imatge és de l’entrada d’un dels primers concerts del Roger a Girona, quan començava en solitari i nomès els coneixien per Solsona i voltants, i gràcies al Ramon Cases vaig descobrir a aquest cantant que ara sembla que agrada més.

N’estic fart,
del nihilisme urbanita,
de les ulleres de pasta,
del setciències de bar
i de l’orgull pagès.

No en puc més
de les mentides dels progres,
dels rancis de l’altra banda,
dels gurús orientals
i dels profetes del canvi climàtic.

Tanco els ulls i només veig voltors, i el ressol.
Obro els ulls, obro els ulls i veig la dona de la presó.

Temps:  03:06
Lletra:   Roger Mas
Música: Roger Mas

Fa molts anys va actuar a Llíria, al teatre de la banda Primitiva, la cantant Soledad Giménez acompanyada a la guitarra per Ximo Tebar i el seu grup de jazz d’aleshores. Ja intuïa, que darrere del pop suau de Presuntos Implicada hi havia alguna cosa més, i el concert m’ho va confirmar. Sole va cantar meravellosament alguns estàndards jazzístics i alguna bossa nova i al final per satisfer al públic més jove una cançò del seu grup. Una de les cançons que va cantar llavors, era de Tom Jobim i Vinícius de Moraes, Eu sei que vou te amar, que ara ha gravat al seu últim disc en solitari

El proper dissabte tornen a fer sarsuela al teatre de la Unió. El meu “guelo” ja em contava coses sobre les representacions que es feien durant la seva joventut. A més m’ha fet recordar que molta gent es sorprenia de vore a Antonio Banderas cantar en la pel·lícula Evita. Aixó és que no coneixien els inicis cinematogràfics de l’actor malagueny. Vos deixe el vídeo del Casto José:

Sembla que l’esperit de Carlos Gardel torna però aflamencat. Gaudiu, a mi m’agrada.

Acaricia mi ensueño
el suave murmullo de tu suspirar,
¡como ríe la vida
si tus ojos negros me quieren mirar!
Y si es mío el amparo
de tu risa leve que es como un cantar,
ella aquieta mi herida,
¡todo, todo se olvida..!

El día que me quieras
la rosa que engalana
se vestirá de fiesta
con su mejor color.
Al viento las campanas
dirán que ya eres mía
y locas las fontanas
me contarán tu amor.
La noche que me quieras
desde el azul del cielo,
las estrellas celosas
nos mirarán pasar
y un rayo misterioso
hará nido en tu pelo,
luciérnaga curiosa
que verá…¡que eres mi consuelo..!

Recitado:
El día que me quieras
no habrá más que armonías,
será clara la aurora
y alegre el manantial.
Traerá quieta la brisa
rumor de melodías
y nos darán las fuentes
su canto de cristal.
El día que me quieras
endulzará sus cuerdas
el pájaro cantor,
florecerá la vida,
no existirá el dolor…

La noche que me quieras
desde el azul del cielo,
las estrellas celosas
nos mirarán pasar
y un rayo misterioso
hará nido en tu pelo,
luciérnaga curiosa
que verá… ¡que eres mi consuelo!

El canvis rapidíssims en el format de la música o el cinema fan que no pugues comprar molt d’un format sinó després que passa? llençar a la deixalleria el VHS? (jo ja ho he fet), que fem dels cassetes (més modernament K7’s)?. Quin serà el proper a morir, el CD? el DVD? recordeu els CDs grandíssims que ens volia vendre fa uns anys l’editorial Planeta per vore millor el vídeos que amb el VHS? ens deien els comercials que era el futur. Jo no ho he vist mai a les tendes. Sort que sempre ens queda la xarxa i així poder escoltar el que ens agrada.

Beth, la xica d’OT i Eurovision sembla haver-hi canviat molt des de Àmbit a Manresa (Records per al Ramon Cases, de Solsona)

Una cançò d’Ivan Lins interpretada per Maria de Medeiros en el seu primer disc.

omecar De Novo lyrics

(I. Lins - V. Martins)
Começar de novo e contar comigo
Vai valer a pena ter amanhecido
Ter me rebelado, ter me debatido
Ter me machucado, ter sobrevivido
Ter virado a mesa, ter me conhecido
Ter virado o barco, ter me socorrido
Começar de novo e contar comigo
Vai valer a pena ter amanhecido
Sem as tuas garras sempre tão seguras
Sem o teu fantasma, sem tua moldura
Sem tuas escoras, sem o teu domínio
Sem tuas esporas, sem o teu fascínio
Começar de novo e contar comigo
Vai valer a pena já ter te esquecido...

Un cançò del grup Blues del Picolat, agermanament entre el Mississipi i el Tet.

Un article de Vicent Partal sobre el concert de Pep Gimeno a les festes de la Mercè d’enguany:
http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/307746-una-nit-a-barcelona.html

Fa uns anys, a Sant Feliu, en el festival de la Porta ferrada vaig poder escoltar al cantautor basc i ex-vicepresident del parlament basc per Euskoalkartasuna. Un concert xicotet de format, però gran en el seu contingut. El marc: l’hort del rector del monestir. L’anècdota: la raspallada del polítics locals d’ERC, a ell i a l’ex-conseller en cap Josep Bargalló.
(Disculpes per l’anunci de gogear)

Berak maite ninduen
Nik bera ere bai
Oraindik oroitzen naiz
Bere begietaz
Oraindik oroitzen naiz
Zuhaitz lore artean
Berak esaten zizkidan
Maitasun hitz politak

Maitasun hitzak, umil ta xamurrak
Besterik etzekien, hain gaztea zan
Etzuen mundua, gaiztoa ikusten
Oraindik ametsak, bizi zituan
Hiru gauza bakarrik zekizkin esaten
Aintzinako ipuin xarmangarriak
Maitasun istori, poeten abesti
Besterik etzekin, hain gaztea zen

Egunak joan ta gero
Nabaritzen dudanian
Bakardade haundi bat
Neure bihotzean
Oraindik oroitzen naiz
Zuhaitz ore artean
Berak esaten zizkidan
Maitasun hitz politak.