Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: Literatura

Quatre qüestions d’amor, de Joan Francesc Mira.

Potser aquest és un títol menor dins la vasta producció de l’escriptor valencià, però val la pena recuperar-la i llegir-la que no ens defraudarà als seus lectors habituals. Mira en narra quatre històries basades en fets reals al llarg de la història sobre el tema de l’amor i en aquest fet de tractar diferents èpoques històriques en llocs diferents és on ens demostra els seus coneixements per poder ambientar aquestes.

La primera història transcorre a Castelló d’Empúries i ens descriu la vida conjugal de polèmic comte d’Empúries Ponç V i la seua muller, Marquesa de Cabrera tot això al mateix temps que descobrim les seus baralles  amb els comtes de Barcelona i la posterior acusació contra ell de sodomia. La segona està ambientada a la València de les germanies i ens narra els amors de Rodrigo Hurtado de Mendoza i Maria de Fonseca, personatges que amb la seua fuga de Castella varen inspirar un llibre anomenat Questión de amor. La tercera ja passem a la Mallorca del segle XVIII on un militar fuig amb un monja per poder viure el seu amor a les colònies americanes. Ací l’autor, i no sé la raó, canvia el nom de la protagonista, Elisabet Font per Caterina Tarongí, un jueva ajusticiada per la inquisició al segle anterior. El protagonista, el tinent Bustillo inventa un artefacte precursor d’un altre que després triomfarà a París durant la revolució francesa: la guillotina. Finalment la quarta història té lloc a Lisboa durant els anys cinquanta del segle XX, però els protagonistes són dos joves catalans que fugen de la tenebror del franquisme per a poder casar-se i viure el seus amor lluny de la falsa moral del nacionalcatolicisme i les diferències entre les classes socials a les que pertanyen. Com la narració està estructurada  a partir de les cròmiques que varen eixir a la premsa de l’època, l’autor també ens mostra els fets més destacables d’aquella: les dues dictadures a la península i les crisis a Hongria i Algèria.

L’àmfora fenícia, d’Ivan Carbonell Iglesias.

Aquest era un dels pocs llibres sobre les aventures d’aquesta colla de xics i xiques de Cocentaina creada per Ivan Carbonell fa alguns anys. Com feren fa poc una segona edició he pogut aconseguir-la i crec que completar tota la vida literària d’aquests personatges juvenils que tan bé fan pel foment de la lectura entre el públic juvenil i no tant jove.

Aquesta vegada l’autor porta a la seua colla a la Marina Alta a unes vacances que es veuran trasbalsades per un fets i un estrany descobriment d’una àmfora fenícia i una moneda d’una ciutat grega perduda. Al mateix temps que ens narra les esdeveniments que afecten a la colla, l’autor ens apropa a les llegendes populars de la comarca i a unes figures literàries tan dispars com Sant Vicent Ferrer i Chester Himes. El primer pel tema de les llegendes i el segon per la trama policíaca que es desenvolupa  a la narració.

“Quan passà al costat del monument dedicat a Chester Himes s’aturà un segon i mirà el rostre de l’escriptor nord-americà que apareix a la maniseta.

-Chester Himes, amb tot el que ens està passant tu hauries fet una gran novel·la….”

Júlia, d’Isabel Clara Simó.

Potser el títol d’aquesta gran novel·la d’Isabel Clara Simó enganya un poc i penses que és alguna història d’alguna joveneta i penses que és un novel·la juvenil més de les que es publicaren en aquella època, però no és així, és més que això. Hi ha una història d’una jove obrera que gràcies a un matrimoni puja  d’escalafó social i que fa valer els seus drets en un món hostil, una història de desamors i de venjança per uns fets ocorreguts en el passat. Però sobretot és una novel·la sobre la ciutat d’Alcoi, la seua revolució del 1873, dita també del petroli, i el anys posteriors. La història de Júlia i els altres personatges (alguns reals) que l’envolten ens mostra la història de la veritable protagonista de la narració: la ciutat d’Alcoi.

Per cert, ix un personatge nascut a Llíria, el lider anarquista Severí Albarracín Broseta.

Moby Dick, de Herman Melville: el recorregut.

Digueu-me Ismael……………………….
Així comença la famosa novel·la de Moby Dick que els alumnes de 1r d’ESO estan llegint aquest curs. I per això els alumnes de taller de castellà de tercer han realitzat un mapa amb el recorregut del vaixell balener Pequod a la cerca del catxalot gegant Moby Dick.
Gràcies a la col·laboració dels alumnes i de la professora Carmen Juan ja tenim una mica més decorat el corredor de la biblioteca.

Kennedyana, de Vicenç Pagès i Jordà.

L’obra pòstuma de Vicenç Pagès no decebrà gens als seus seguidors, ja que com diu ell al llarg d’aquest assaig a la vida de la família Kennedy i altres agregats la realitat supera la ficció. Troia, la Ilíada, l’Odissea, la família Corleone, el Dallas dels anys huitanta…..ja poden els guionistes cercar trames, finals tancat o obert, o cercar trames secundàries per enganxar al lector o espectador, que els serà molt difícil superar la realitat dels fets ocorreguts al segle passat al voltant d’aquesta família d’immigrants irlandesos que ho va aconseguir quasi tot per tornar-ho a perdre de seguida.

Llibertat, anarquia i un aforisme cada dia CLXXIV

-Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos.
La teva dictadura, la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t´havia d’haver estovat la dura fosca dels pobles,
donat a tortura, penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol, sol i hivernat,
gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!
– Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Final!, de Joan Brossa

Final! - YouTube

“Al-Azrak. El malson de Jaume I”, de Daniel Olmo i Just I. Sellés.

Fa molts anys l’escriptor libanès Amin Maalouf va escriure “Les croades vistes pels àrabs” on ens narra aquests fets històrics des del punt de vista que no és tant conegut a Europa. Amb aquest precedent i amb amb els llibres sobre Al-Azrak que havia escrit Just I. Sellés, el dibuixant alcoià Daniel Olmo va proposar-li al primer fer una novel·la gràfica sobre aquest personatge tan conegut per les valls properes a la seua ciutat i contar la història amb la mateixa filosofia de l’escriptor libanès, en aquest cas els perdedors de la conquesta d’aquestes terres per Jaume I i, posteriorment, pel seu fill Pere el Gran.

El resultat és aquest esplèndid llibre amb unes quatre-centes pàgines on l’autor ha intentar donar-nos la visió dels fets que tenien els habitants de les valls d’aquests moment i buscant el major rigor històric possible tant en els fets com en l’ambientació d’aquests i intentant fugir dels estereotips de bons i dolents tan habituals al món del còmic.

El llibre el vaig comprar a la presentació del mateix que va fer Daniel Olmo al casal Jaume I de Llíria. L’autor està presentat el llibre per diferents ciutats del País Valencià. Vos recomane anar a la presentació si podeu i vos queda prop i, evidentment comprar el llibre.