Quatre qüestions d’amor, de Joan Francesc Mira.
Potser aquest és un títol menor dins la vasta producció de l’escriptor valencià, però val la pena recuperar-la i llegir-la que no ens defraudarà als seus lectors habituals. Mira en narra quatre històries basades en fets reals al llarg de la història sobre el tema de l’amor i en aquest fet de tractar diferents èpoques històriques en llocs diferents és on ens demostra els seus coneixements per poder ambientar aquestes.
La primera història transcorre a Castelló d’Empúries i ens descriu la vida conjugal de polèmic comte d’Empúries Ponç V i la seua muller, Marquesa de Cabrera tot això al mateix temps que descobrim les seus baralles amb els comtes de Barcelona i la posterior acusació contra ell de sodomia. La segona està ambientada a la València de les germanies i ens narra els amors de Rodrigo Hurtado de Mendoza i Maria de Fonseca, personatges que amb la seua fuga de Castella varen inspirar un llibre anomenat Questión de amor. La tercera ja passem a la Mallorca del segle XVIII on un militar fuig amb un monja per poder viure el seu amor a les colònies americanes. Ací l’autor, i no sé la raó, canvia el nom de la protagonista, Elisabet Font per Caterina Tarongí, un jueva ajusticiada per la inquisició al segle anterior. El protagonista, el tinent Bustillo inventa un artefacte precursor d’un altre que després triomfarà a París durant la revolució francesa: la guillotina. Finalment la quarta història té lloc a Lisboa durant els anys cinquanta del segle XX, però els protagonistes són dos joves catalans que fugen de la tenebror del franquisme per a poder casar-se i viure el seus amor lluny de la falsa moral del nacionalcatolicisme i les diferències entre les classes socials a les que pertanyen. Com la narració està estructurada a partir de les cròmiques que varen eixir a la premsa de l’època, l’autor també ens mostra els fets més destacables d’aquella: les dues dictadures a la península i les crisis a Hongria i Algèria.
