Emigdi Subirats i Sebastià

« A l’Antonello, trobador alguerès»

Sonen acords amb una bella melodia,
s’endinsa l’onada de la marina
– un so que acarona i empeny -,
tothora, l’olor a salabror d’un mes estival
– amb rostres contents, morens del sol –
enlaira l’ànima envers l’infinit vivencial.

És eixe clam que batega cridaner,
que esdevé el mirall intern
de vivència de la rima en poesia,
– pel vers musicat en essència -,
pel sentit vital a ritme de cant.

La guitarra afina l’existència,
– reviu els sons amb elegància -,
vibra la caixa amb un so vital
– el poema és emblema de la VIDA –
una oda al sentiment passional.

I amb un crit, renaix l’esperit.
Aquell que escolta el càntic
– la remor d’un riu que somriu –
s’alça Dempeus i lloa la VIDA,
que es ben viva amb poesia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!