Entre el Túria i el Ridaura

Un article escrit fa uns anys que encara és vigent per desgràcia

Ma mare ja no sap dir bresquilla.

Així és, ma mare ja
no diu ni ambresquilla, ni bresquilla, i molt menys préssec. La
castellanització de la societat valenciana ha arribat, fins i tot a la gent
gran, de tal manera que han perdut les paraules pròpies canviant-les per les
que escolten a la televisió (melocotón en almibar) o veuen a les etiquetes del
productes. Ja no diu suc, sinó “sumo”, o es tradueix directament del castellà:
Bons nadals ( en lloc del singular), menjar torró ( tradicionalment en plural,
menjar els torrons), exemples molt adients per a les festes en que estem.
Cantem “villancicos”, evidentment els castellans o andalusos, i s’oblidem de
les nadales, i celebrem la “nit bona”, i s’oblidem de Sant Esteve (o com ara
diuen “san Esteve”), en lloc de la nit de Nadal Llegim el periòdic, quan jo
crec que és més adient dir diari.

Així, es podrien
citar mils d’exemples de la castellanització que està patint la nostra
societat, gràcies als mitjans de comunicació i a la passivitat dels nostres
governants, que sembla més que no els interessa el tema i han decidit no fer
res perquè la nostra llengua desaparegui en unes quantes generacions. Però
també cal fer autocrítica i recordar una 
cita de Abraham Lincoln: “ no et preguntes que pot Amèrica fer per tu,
sinó que pots fer tu per Amèrica” i aplicar-la al nostre cas., que podem fer els
valencians per la nostra llengua? Fàcil, utilitzar-la, no renunciar a ella. En
aquests temps és una tasca difícil, i molta gent no està disposada a fer-la,
però si no la fem nosaltres, ningú ens ajudarà a mantenir la llengua dels
nostres pares i avis ( o “güelos”).

Una vegada, a Prada
del Conflent, vam estar discutint, sobre la definició de qui era català. Moltes
propostes sobre la taula: la pujoliana “qui viu i treballa a Catalunya”, “qui
té els pares catalans”, “qui es considera català” ,posar un DNI català,… però
ens vam quedar amb que és català qui ensenya als fills a parlar català i a
estimar el que és. Crec que és la mes encertada, i més després de comprovar com
gent valenciana de tota la vida, parla al fills en llengua estranya.

Un lloc molt bonic per anar a fer snorkel i vore els peixets i altres animals del fons marí és aquesta cala situada dalt de Palamós i abans de la Platja del Castell. En el nom encara conserva l’article salat originari de la Costa Brava. A ciutats com Palamós o Sant Feliu encara hi ha gent major que l’utilitza en el llenguatge oral, més d’una vegada he sentit “sa meva dona”. A Begur encara hi ha més cales que conserven aquest article: Sa Tuna, Sa Riera.

Aquesta primavera i estiu estic redescobrint la comarca del Serrans. Una xicoteta excursió per poder anar amb xiquets és pujar a la “Peña Cortada” de Xelva. És el recorregut d’una antiga conducció d’aigua que els romans varen fer per dur l’aigua des de Tuejar al Villar. El tram recomanat és el de l’aqüeducte i els túnels excavats a la roca.

Al centre de Palamós podeu trobar la taverna de Can Moni, on podreu gaudir de bones tapes (han pujat el preu, d’un euro a euro i mig) a partir de les set de la tarda. En aquesta taverna no demaneu Cocacoles o similars, vos arrisqueu a emprenyar al propietari (Moni), només serveixen vi, cervesa o cava, i aigua o mosto pels que no beuen alcohol. A les parets podeu trobar fotos de gent que ha passat per Palamòs: John Wayne, Kirk Douglas, Liz Taylor, Dalí, i…Carmen Sevilla.

PROFESSIÓ DEL VELL RODER 

A mi m’agrada el vi 

de les tavernes, el 

vi potent del camí. 

Ai de mi! 

A mi m’agrada el vi 

que em tomba d’una empenta 

a meitat del camí. 

Ai de mi! 

A mi m’agrada el vi 

de les tavernes, que 

m’és un vi i un camí. 

Ai de mi! 

Potser caldria posar-ne uns quants en algunes  carreteres i xalets de Llíria?

Hi ha un altre poema de Machado (també musicat per Serrat) que em recorda la polarització de la política espanyola actual:

Españolito

Españolito que vienes
al mundo, te guarde Dios.
Una de las dos Españas
ha de helarte el corazón 

El que crec és que l’ejpanya cutre, de pandereta, és la que s’apodera i llavors no vull formar part d’aquest país i preferisc l’opció independentista. I per cert, igual Antonio des de la seva tomba en Cotlliure, preferiria restar allà, prop del mar, que no tornar a terres castellanes.

A la pàgina 282, del capítol VII de la quarta part de Guerra i Pau, Tolstoi escriu:

…Els diaris, pels quals el vell príncep sabé de la batalla d’Austerlitz, deien amb mots breus i vagues, com sempre, que els russos, després de brillants combats, s’havien vist obligats a retirar-se, i que la retirada s’havia efectuat amb ordre perfecte. El vell príncep, per aquesta notícia oficial, comprengué que els nostres havien estat esclafats………

Que diria Tolstoi si poguès vore un telenotícies de la TVV (més coneguda com NODO9 o TeleCamps)? O vera el que Putin fa la Rússia actual?