La passió italiana,de Josep-Lluís Carod-Rovira. Sicília, la 49a estrella?
……………………………..
El temps de l’alliberament, acabada allà la Segona Guerra Mundial, eren uns moments d’idil·li entre els nord-americans i els independentistes sicilians, alguns dels quals, com don Calò mateix, durant una època, en reclamaven l’annexiò directa als Estats Units. Era el que se’n deia el moviment per l’estrella 49, que tenia el suport de l’emigració siciliana a l’Amèrica del Nord i comptava amb la simpatia de personatge com Fiorello La Guardia, alcalde de Nova York, el qual havia donat el seu suport al “ple dret de Sicília al plebiscit” per decidir el seu futur.
Però és clar, a Itàlia no fan com a Espanya i el 1946 ja havien donat una autonomia a l’illa per evitar que el sentiment independentista creixès més. Li varen donar aquesta autonomia, fins i tot abans que s’aprovès la Constitució italiana post Mussolini. Es veu que els italians no volien cometre les errades dels espanyols a Cuba o a les Filipines, i que sembla que vulguen tornar a repetir més de cent anys després.
Potser aquest moviment no seria molt majoritari. Potser el romanticisme de l’Itàlia de Garibaldi pesés més. Però els italians que governaven a Roma es voldrien curar en salut i evitar futurs problemes.
Per altra banda, en els temps moderns, potser molta gent del nord d’Itàlia ara pense el contrari sobre el tema de la independència de Sicília i part del sud italià.