Nosaltres, els sense nom, de Joan Garcia Oliver.
Com un pistoler pot arribar a ser ministre? Doncs la cosa no és gens estranya si pensem que això passa a inicis del segle XX quan a la classe treballadora no li deixaven moltes més opcions que l’autodefensa. Com el cas de Garcia Oliver hi ha molts per tot el món, que començaren defensant-se amb les armes per després anar moderant les seus accions fins arribar a ser ministres. No és pot justificar la violència, però ja em direu com es pot un defensar dels matons professionals de la patronal, que tenien comprades a les autoritats, que havien de ser, en teoria, neutrals. O aturar la barbàrie feixista de Franco, Hitler o Mussolini ?
Al llibre, editat per Xavier Díez, amb explicacions inicials del mateix editor a cada capítol, el lider anarco-sindical conta la seua versió dels fets que ell recorda des de l’exili mexicà. Potser alguns fets ja estan més investigats actualment o potser no estaràs d’acord amb el opina sobre altres personatges ( no entenc la seua dèria cap a Companys), però crec que es convenient saber diferents versions del que va passar o almenys el que ells creuen que va passar.
A part del president Companys, sembla que tampoc tenia molt bona opinió de camarades cenetistes com Frederica Montseny i sobretot critica molt durament el paper de Stalin i els comunistes de la seua corda al conflicte.
