Enllà de l’horitzó, d’Enric Valor I: arriben els refugiats.
En plena guerra civil arriba un autobús de refugiats de Madrid al petit poble de Cassana i la primera reacció d’aquests quan baixen i veuen que no entenen res, que allà parlen una altra llengua, enlloc d’agraïment és:
–Yo no los entiendo! – es va sentir a dir.
-Buena la hemos hecho con el Levante Feliz de la puñeta1
-¿A donde hemos ido a parar? – va reclamar una vella vora meu.
Després la cosa es suavitza i alguns dels nouvingut es disculpen amb educació, però altres sembla que encara tenen de provoca:
-Ay, yo creia que el autobús se había equivocada y habíamos desembarcado en Francia.
Com es veu per molt republicans i/o comunistes que es volgueren fer passar, el fons imperialista espanyol els eixia espontàniament i això era quan molts valencians i catalans havien anat a defensar amb la seua vida la capital espanyols enfront del feixisme. Encara queda algun dubte del que podem esperar els valencians de ponent? res, ni vent, ni gent.
