El Marroc sensual, d’Aurora Bertrana.
L’autora de Paradisos oceànics vol viatjar al Marroc per a conèixer l’anima de les dones musulmanes per després contar-nos les seues impressions en aquest llibre. No sé si ho aconsegueix, ja que el contacte amb les dones és mínim degut a l’estat d’esclavatge legal en que viuen les dones en aquest país i altres de religió islàmica: prostitutes. harems, dones que no poden eixir de casa,….només alguna jove amazic és el seu contacte més proper (ella encara diu berber), potser al no estar tant influenciats per l’islam oficial. I tot això en 1935, sota el protectorat espanyol i francès, però no crec que la cosa haja millorat molt des d’aleshores. Per tant això de treure un dels adjectius que hi havien al títol original, El Marroc sensual i fanàtic, no sé si és molt encertat o és que potser ho han fet amb criteris comercial, o de quedar bé amb els radicals per no quedar com a racistes i tornar a emblanquinar el que és el masclisme de les religions.
Per cert, el protectorats no ixen molt ben parats en aquest llibre, sobretot l’espanyol, i això que en aquella època encara estava la II República.
Una cosa cal subratllar, i denunciar: aquesta editorial tan “progre” exerceix la censura: el títol complet del llibre de l’Aurora Bertrana és _El Marroc sensual i fanàtic_. Si no els agrada, que no el republiquin, però que no el publiquin tallant-lo per on els sembla, en nom del postbonrotllisme.
Ja ho comente al post.
Tens tota la raó. M’està bé per llegir de través, cosa que no es fa, i rarament faig. Te’n demano disculpes.
No et preocupes, li pot passar a qualsevol. I de pas, gràcies pels teus escrits sobre la guerra a Ucraïna i sobre qui és Putin en realitat.