“Temps de segona mà. La fi de l’home roig.” Svetlana Aleksiévitx.

Quin tipus de narració fa aquesta autora? Ella no conta una història, la deixa contar a altres veus, les veus protagonistes. Veus que no tenen cap relació directa entre elles, però que si tenen en comú el tema sobre el que va el llibre, en aquest cas, l’esfondrament de la Unió Soviètica i els darrers anys de capitalisme salvatge que han patit a Rússia i altres repúbliques nascudes d’aquest esfondrament. Guerres fratricides, gulags, stalinisme, revolució, tot porta a un home molt contradictori que en alguns casos em recorda una de les xorrades que va dir Albert Ribera fa poc:”almenys en una dictadura hi ha ordre”. Gent que denuncia els crims del passat soviètic, però que enyora “l’ordre” d’aquells temps.
Val la pena llegir-lo, si no es vol d’una tirada, de manera lineal, podeu escollir l’ordre. Però cal tenir memòria històrica i recordar que totes les dictadures són criminals, siguen del signe que siguen. I no endolcir-les amb aquest argument riberià de “l’ordre i la tranquil·litat”.
Per cert, en un conversa de bar, varem definir el seu estil narratiu com a “documental del 33”, he he.

CAM04801

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*