COP DE TEATRE
Un anunci per sorpresa de demanar fins dilluns per pensar en la dimissió de Pedro Sanchez, ha deixat més dubtes que certeses i sobretot moltes incògnites d’un personatge que cada pas que fa bàsicament no es de fiar.
Ha suspés la seva agenda que passava per Catalunya aquests dies, ens diu que ha de pensar si val la pena,malgrat el fang en el qual la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política, ue continuï al capdavant del Govern o renunciar a aquest honor. De fet per llei fins el 30 de maig no podria dissoldre la cambra. Hi ha altres vies com continuar com a Govern en funcions amb un altre candidat o sotmetre el seu càrrec a una qüestió de confiança de la cambra.
El sindicat ultra Manos Limpias ja ha reconegut que la seva denúncia a la dona de Sanchez pot estar basada en denúncies falses però que ès el jutge qui ho ha de comprovar amb el tràfic d’influències que suposadament podiar haver comés amb els seus negocis.
De fet recordo que aquest sindicat de l’ultradreta ja es conegut per la seva lluita contra l’independentisme i les seves diferents querellas, no és una cosa estranya. De fet que del partit que va aprovar el 155, un autèntic cop d’Estat contra la Generalitat i que ha validat mil i una informacions contra persones i el col·lectiu independentista, amb espionatge via Pegasus inclòs ara es queixi de les males arts de la dreta fa riure per no plorar. Crec que com és diu per ser polític cal venir plorat de casa i no intentar aquest victimisme per interessos polítics que encara accentua més el cinisme d’aquest personatge, amb mil i un promeses incomplertes i més vides que un gat. El seu moviment no te gaire sentit si la seva dona es innocent, ja que dona aires de culpabilitat amb la seva decisió i un possible amb mi o contra mi per desviar l’atenció d’altres escàndols i influir amb els resultat electoral català. De fet sí per ètica un polític vol dimitir, o ha de fer a totes, i no en diferit.
Veiem com alguna de les seves crosses de Govern com Esquerra ja s’ha afanyat a donar el seu suport en boca de Gabriel Rufian, poca cosa cal dir i altres han guardat silenci.
Vertaderament el joc de la política espanyola esta ple de corrupció per totes bandes i el tot s’hi val es norma, per tant intueixo que es una jugada més del cinisme de Sanchez i el seu instint de supervivència per treure rèdit a qualsevol situació, en un fang que no es exclusiva de ningú. En última instància la qüestió de confiança si vertaderament la seva dona és innocent seria la millor opció per netejar la sospita i repartir la responsabilitat.
Un cop de teatre.