Els crims d’Oxford, de Guillermo Martínez.

Primer de tot, no entenc el canvi de títol que li han fet a aquesta novel·la per poder creuar l’Atlàntic. El títol argentí de “Crimenes imperceptibles” és molt millor i més adient que no el de “Los crimenes d’Oxford”. Segurament serà per motius de màrqueting.
No he vist la pel·lícula, que agafa el títol europeu, però és la segona vegada que lligsc aquesta novel·la i no decep, sobretot si saps alguna cosa de matemàtiques i lògica. Picades a l’ullet a Kurt Gödel o a Lewis Carroll, com aquesta:

“A dins hi havia una targeta amb un dels dibuixos d’Alícia i Humpty Dumpty i un escrit imitant un ban reial que anunciava: Invitació a un no casament.”

O alguna poesia amorosa-matemàtica:


Oh, Déu, que l’amor entre ella i jo sigui igual,
que cap no ultrapassi l’altre.
Fes que els nostres amors siguin idèntics,
com els dos costats d’una equació.

Qais ben-al-Mulawah

O recordant el paper dels matemàtics a la Segona Guerra Mundial:

“Havia estat una de les moltes dones que durant la guerra havien participat amb innocència en un concurs nacional de mots encreuats, per assabentar-se que el premi era el reclutament i el confinament de totes elles en un poblet totalment aïllat, amb la missió d’ajudar Alan Turing i el seu equip de matemàtics a desxifrar els codis nazis de la màquina Enigma.”

Com ja he dit, no he vist l’adaptació cinematogràfica, per tant no sé si aquestes coses surten a la pel·lícula. El que si sé, és que han canviat la nacionalitat del protagonista.

Aquesta entrada ha esta publicada en matemàtiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*