marginàlies

La Diada del passat diumenge té moltes semblances amb la del 25 de març de 2012, “la dels 50.000”, que fins ara ha estat la més nombrosa de les que s’han fet a l’arxipèlag amb el català i el seu coneixement, ús, difusió i prestigi com a motiu. Una mobilització sense precedents que sembla que no s’atengui amb la importància que va tenir, eclipsada, en part, per la més multitudinària de les manifestacions que hi ha hagut a les illes, la del 29 de setembre de 2013, contra el projecte lingüístic del pitjor president que han tengut mai les Illes (amb el permís de Marga[lida] Prohens) José Ramón Bauzá Díaz. Els fonaments de l’èxit de la convocatòria de l’Obra Cultural Balear d’aleshores rauen, evidentment, en els atacs furibunds contra el català del nostre propi govern, però també en la gran campanya de sensibilització que el 2011 va engegar l’entitat sota el reclam de “Mallorca m’agrada” a través de la qual més de 50 municipis elaboraren el seu lipdub.

La primera semblança, amb el lema: si el de fa dotze anys era “Sí a la nostra llengua”, la de fa dos dies era “Sí a la llengua” perquè tant llavors com ara el Partit Popular, avui de bracet amb els feixistes, pretén el mateix que pretenia l’impresident Bauzá: desproveir de drets els catalanoparlants i marginar el català fins a convertir-lo en residual.

La segona semblança: la primavera del 2012 el Govern Bauzá havia modificat la Llei de Funció Pública perquè el coneixement del català fos innecessari en el proveïment de llocs de feina a l’administració pública i ja s’havia començat a intervenir en els centres educatius per afeblir-ne notablement el seu ús i coneixement amb el  Tractament Integral de Llengües, o TIL. Ara, el català ha deixat de ser necessari per accedir a llocs de feina en el sistema sanitari -i prest ho serà a tots els àmbits administratius públics- i és a punt d’implantar-se la doble via d’ensenyament. D’altra banda, el desembre de 2011, el Consell de Mallorca decidí de tancar “Televisió de Mallorca”, que emetia íntegrament en català. Convé recordar, també, que el març del 2012 Jaume Bonet començà una vaga de fam a Can Alcover.

Tercera semblança: tant llavors com ara, des de l’Obra Cultural Balear s’exigeix al Consolat de Mar que retorni al consens polític i que es respecti l’Estatut i la legislació favorable a la promoció o normalització de la llengua pròpia de les Illes Balears.

I també comparteixen, no podia ser d’altra manera, la mateixa conseqüència: “Cap agressió sense resposta”. Si ho complim, i res no fa pensar que no serà així, com llavors, traurem del Consolat de Mar qui ens vol mal.