El quadern gris, de Josep Pla. Palamós 1855.

L’autor regirant uns papers troba un escrit d’un familiar seu. Un escrit sobre la vila de Palamós al 1855, que segons ell és “l’única cosa una mica delicada que ha trobat en la història externa del seus avantpassats”. Fa una descripció de com era la vila en aquella època, que ja era llunyana pel mateix Pla:

 

Moltes tardes anava a la plaça. El mur de la població que donava a mar era com una geniva i la plaça feia com un buidat de la geniva. De la plaça es veia tot el panorama. Hi passava moltes hores mortes, encantat. A l’horitzó de ponent, entre fums, es veia el cap de Tossa, d’un color vinagre, i dins de la badia, la platja d’Aro, que era com una pinzellada de color safrà sobre el verd espès i moll dels pins, un roquisser en el qual bullia l’escuma i la torre Valentina, antiga torre de senyals. Després, la terra s’enfonsava en una vall plena de pins que arribaven fins a la banda de tramuntana de Palamós. Entre els pins i les primeres cases hi havia uns horts amb quatre llegums, una figuera amb un oriol groc i estilitzat”

 

No cal que diga que actualment, de tot això res de res, no? Sembla que també en aquella època alguns grecs tenien mala fama, almenys dins de l’ambient mariner i un línies abans diu:

 

Del meu temps sortiren de Palamós dues o tres expedicions a pescar el coral de les Açores i de Cap Verd, i això donà molta vida. Aquesta indústria està avui en mans de bussos grecs que naveguen en xabecs engavellats, pirategen i fan el bandarra”

 

 

Aquesta entrada ha esta publicada en el meu país. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*