Adéu a les armes, d’Ernest Hemingway.

Una altra re-lectura de llibres de joventut. Aquesta novel·la ambientada a la I Guerra Mundial al nord d’Itàlia ens conta les vicissituds d’un conductor d’ambulàncies americà enrolat a l’exercit italià que està lluitant contra els austríacs i alemanys, i la seva història romàntica amb una infermera anglesa.
Hi ha un fragment que m’ha recordat l’estupidesa dels tribunals militars que tan bé va retratar Stanley Kubrick a “Path of glory”, amb Kirck Douglas de protagonista, ia també ambientada a la Gran Guerra, però a l’exercit francès.

-Ha sido usted y sus iguales los quen han permitido a los bárbaros poner los pies sobre el sagrado territorio de la patria.
-¿Qué dice usted? -preguntó el teniente coronel.
-Es a consecuencia de traiciones parecida por lo que hemos perdido los frutos de la victoria.
-¿Ha tenido usted que retirarse alguna vez? -preguntó de nuevo el teniente coronel.
-No se deberia haber obligado a Italia a retirarse.
!Y nosotros estábamos allí, bajo la lluvia, para escuchar esto! Estábamos frente a los oficiales, y el prisionero estaba delante de ellos, ligeramente a un lado por deferencia a nosotros.
-Si usted me quiere fusilar -dijo el teniente coronel-, fusileme en seguida, sin más interrogatorio. El interrogatorio és idiota.
Hizo la señal de la cruz. Los oficiales se consultaron. Uno de ellos escribió en una hoja de papel.
-Abandono de tropas. Condenado a ser fusilado -dijo.
Dos carabineros condujeron al teniente coronel a la orilla del rio………….

L’edició és del 1982, de la desapareguda editorial Bruguera, que tantes bones estones ha donat als de la meva generació.

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*