Entre el Túria i el Ridaura

Postal on es veu l’entrada a l’acròpolis d’Atenes, enviada pel Quim, un olotí que estudiava enginyeria a Terrassa, i que va ser company de pis per poc temps. Anys més tarda vaig anar per aquelles terres i vaig aparcar el meu Volvo amb matricula de València, a la porta de l’acròpolis, com si fora un almogàver, que segles després tornava a conquerir aquest monument. No entenc com vaig tenir tanta sort d’aparcar el cotxe enfront de l’entrada, potser perquè era per les festes de Nadal? Sis mesos després, tornava a ser per allà, però aquesta vegada, anàrem amb el metro atenenc, des d’un càmping a les afores d’Atenes, on teníem la caravana aparcada. Si algú té ganes d’anar conduint, és llarg, però val la pena: Girona- Ancona, ferri fins a Patràs i altra vegada cotxe fins on tingues ganes d’anar. La primera vegada anàrem directes a Eubea (Évia,en grec antic), i la segona donarem un volta pel Peloponès, visitant Olímpia i Mistra. No s’acabareu el país, no es pot vore tot en nomès 15 dies.
Per cert, és el lloc on més gossos abandonats he vist mai. Clar, els animals van on poden aconseguir menjar dels turistes. Quan, fa uns mesos, es va fer famòs un gos que anava davant de totes les manifestacions en Atenes, no em va sorprendre gens, seria un d’aquest pobres gossos abandonats que volten per l’acròpolis i el centre d’Atenes intentant treure alguna cosa de menjar als turistes.