JORNADES JOIOSES AL VI FESTIVAL DE POESIA DE SANT CUGAT

L’AROMA DELS POEMES I DELS POETES

CANELOBRE

En una cambra buida i petita -només quatre parets,

recobertes amb roba tota verda-

un bell canelobre hi crema i hi flameja;

i en cada una de les seves flames

s’hi arbora una lasciva afecció, un impuls lasciu.

A la cambra petita, que resplendeix il·luminada

per la poderosa claror del canelobre,

no hi és gens habitual aquesta llum.

Per als cossos dels covards mai no ha estat feta

la voluptuositat d’aquesta ardor.

Kostandinos P. Kavafis

He col·locat com a volta d’entrada aquest poema de Kavafis perquè m’ha semblat que és un bon paisatge per descriure les sensacions, els sentiments, els pensaments que formen la meva atmosfera d’aquests dies santcugatencs.

Ahir la "Mescladissa a les llibreries" va acomplir els seus objectius: la lllibreria Mythos a les 19 i la llibreria Paideia a les 20.15 esdevingueren dos lectoròdroms en què Eduard Jener, Manuel Guerrero, Mercè Martínez, Sebastià Perelló, Josep Maria Fonalleras, Laia Noguera i Vanessa Arragauzaga ens donaren la seva veu i la seva paraula explicant, el com, el quan i el per què llegien i oferint-nos una lectura en veu alta.Vaig passar un guster de sentir aquelles melodies d’aquesta funció tan humana, subjectiva i misteriosa que és la veu. Vaig passar un guster de veure uns escoltadors atents, extasiats, curiosos i oberts.

Després al Cafè La Unió férem una vega d’exquisideses gastronòmiques.

El Teatre La Unió, un espai extraordinari per fer tota casta de recitals i concerts amb un perfum dels petits teatres dels anys vint a Europa, va ser l’escenarui de la festassa Casassas-Gasull. N’Enric ens va fer un concert espectacular, prodigiós, entretengut i complex. En Feliu acompanyà amb la justesa i la gràcia en punt les paraules del poeta i ens regalà algunes peces pròpies delicioses, finíssimes.

Després no trobàrem cap bar obert per veure la Terribas que entrevistava al Manzano. En arribar a l’hotel era massa tard. Ens (Fonalleras, Perelló, Laia, Sert, Sònia, Yael, Subirana) beguérem, a la cambra del Fono, uns alcohols a la salut de Manzano de la Terribas i de l’Institut Ramon Llull, la nostra diplomàcia cultural pel Planeta.

He somniat, per mor de la Rosa Chacel, amb cinturons d’escarabats.

La rosassa del monestir m’il·lumina amb rajos lasserians.

La magnanimitat com a única via en aquests temps duringuis!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *