Entre el Túria i el Ridaura

Avui mirava el concurs d’Apunt Atrapa’m si pots i una de les preguntes era perquè havien condemnat a dos joves nord-coreans a treballs forçosos i la resposta era per mira la televisió sud-coreana, que sembla que està prohibida en aquest país. El presentador, per fer-se el graciós, ha dit que això era com si el condemnaren a ell per veure la televisió de Múrcia. De seguida he pensat que hauria pogut fer la comparació amb la televisió del nord, la TV3, que aquesta si que la tenim prohibida al País Valencià. Sort que no ens condemnen si mirem algun programa per la xarxa! Però amb els que ocupen ara la Generalitat de baix, et pots esperar qualsevol cosa.

Per mi ha estat un dels retorns més esperats de la literatura catalana. Ja trobava a faltar les seues històries i finalment l’autor xativí ha retornat i per la porta gran. Una gran història ambientada a la postguerra espanyola i que començant a la ciutat de la Costera ens transporta a Barcelona i al París de després de la guerra mundial per explicar-mos la vida d’un orfe fill que ha de fugir de la dictadura feixista del general Franco sense ser ell culpable de res. Amb l’ajuda d’un estrany oncle i d’una veïna el xic fuig cap a Barcelona per salvar la seua vida abans que les forces vives del règim puguen acabar amb ella, per acabar vivint quasi tota la seua vida adulat a França, per retornar, com diu el títol a la seua Xàtiva natal en un final digne del gran Billy Wilder en Sunset Boulevard.