Solcades

Eduard Solà Agudo

21 de maig de 2024
0 comentaris

Miquel

He arribat a casa i de nou t’escric plorant. No em faig a la idea que haigues agafat el vaixell i te n’haigues anat per sempre. Este món mesquí necessita soldats com tu. Soldats sense arma, ni escut. Déu meu, torna al nostre costat encara que sigue en somnis.

Mos trobarem allà al Cel, mano, no por ser d’una altra manera. I vorem la nostra terra lliure. I ho celebrarem una altra volta i mil voltes més. Espera’m amb un centenar d’Estrelles a la nevera, al núvol més gèlid, a la neu que un dia caurà ací a baix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!