He arribat a casa i de nou t’escric plorant. No em faig a la idea que haigues agafat el vaixell i te n’haigues anat per sempre. Este món mesquí necessita soldats com tu. Soldats sense arma, ni escut. Déu meu, torna al nostre costat encara que sigue en somnis.
Mos trobarem allà al Cel, mano, no por ser d’una altra manera. I vorem la nostra terra lliure. I ho celebrarem una altra volta i mil voltes més. Espera’m amb un centenar d’Estrelles a la nevera, al núvol més gèlid, a la neu que un dia caurà ací a baix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!