Gàlim

Sense papers vam llogar la cambra de parets postisses. Hi vam travessar un temps que se’ns va fer curt, que va esdevenir un futur escàs engronsat en les promeses d’un sempre, escèptic, que vam encertar de no fer-nos.

En acabant, algú va fer les sitares d’obra i el temps va començar a parlar-nos de vosté, sense la confiança perduda ja en un aixovar alié. I podia paréixer que sí, però no passà res. S’acabà un tot, però l’endemà tornà a ser dilluns, o un altre dia qualsevol, i la cançó sonava sense esmussar.