Solcades

I

Estic content: avui el barri no em fa nosa. Deu ser la primavera. Fins divendres no hem de tornar a la feina i esta vegada, enlloc de tornar a Ulldecona o a Les Cases, em quedo al barri. Al meu barri que ara n’hem de dir ‘Sants-Les Corts’ i que jo anomenaria ‘De la Plaça del Centre’.

El barri no em fa nosa i és una notícia excel•lent perquè a partir d’ara treballaré a Domeny i viuré al barri. Sort que tinc la casa a cinc minuts de l’estació.

Ara ja no sé com funciona el barri. No cal dir que és diferent de com el vaig deixar el 2006 per anar a viure i treballar a Tarragona, la ciutat on va néixer ma filla Aran.

Al barri hi conservo dos bons amics: en Jota i en Pucu. Més tard els obriré el whatsapp.

II

Em sento fràgil, de cristall fi. Podria deixar anar una llàgrima en qualsevol moment. Millor callar, fer el cargol, deixar que els dies passen i s’acomiaden entre ells. No podria resistir cap més malhumorada contra mi. Avui ja no.

III

I encara que no tinc motius de pes, em sento feliç de poder contar-ho. Hi ha voltes que tot pareix girar-se en contra. En aquests casos, el millor és deixar passar el temps amb una certa discreció. Com si res depengués d’un. Deixar que la ment recupere la serenor, esperar que algún amic et truque i l’amor s’escole a l’habitació d’una revolada. Que tot esdevingue a fi de bé, que la vida gire de nou amb els seus vestits de festa major.

IV

Fa uns anys se’m proposà començar una aventura bellíssima: el diaconat. Aleshores vaig decidir que no estava preparat per a ser diaca. No per manca de ganes, sinó de prioritats vitals. Ara penso com seria la meua vida de diaca. Una vida al costat de Déu, al servei de Déu, al meu Déu que tantes voltes em salva. Ens salva.

V

La vida és un regal de Déu. Jo no crec en la reencarnació. Avui en dia la gent creu en la reencarnació, però aquesta mateixa gent sospito que no coneix la diferència entre la reencarnació i la resurrecció. Avui en dia les esglésies es buiden, sobretot d’homes, i creixen les ideologies i les creences postmodernes. El New Age amb un sofregit d’idees orientals. La gent vol ser consolada sense qüestionar-se gaire res. Sense parar compte que Jesús és Déu, en definitiva, radicalment.

VI

Aquest bloc té una única virtut. Una única qualitat moral: estar escrit des de l’ànima. Des del jo. Des de l’experiència. Com un dietari de les emocions. Això és atrevit i virtuós, en els temps en que vivim.

D’acord, no us negaré que existeix una certa dosi de censura. Sí, em censuro. Em censuro, però penso que, tanmateix, no perd l’essència del que sento. Si la meua experiència pot servir a altres persones, ni que siga per entretenir-les o empoderar-les amb les meues febleses, ja en tinc prou.

Aquest és un bloc humà, escrit sense cap altra pretenció que no siga la de transmetre bon humor i l’esperança d’una món millor. Aquesta és la meua obra. No en tinc cap de millor per projectar al món. Eduard Solà, un humil servidor de Jesús, Déu, amb la millor de les intencions.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!