He estat seguint la darrera classe del màster i en acabat he sortit a sopar, al carrer Olzinelles. M’he aturat a fer un cigarret a l’antic Inglés. Molts records. Recordo la Mari Carmen, de Burgos, i en Dan, que ara és professor a una universitat dels Estats Units. La vida gira i jo no em moc del meu país. La vida gira i, com als dotze anys, segueixo essent aquell xiquet que enyora el seu poble. Carrer de la Murada de Dalt, carrer de Joan d’Àustria, el moll, els bancals d’oliveres.
No passo el dol, este dol que em du a la pregària.
Abans de sopar he anat a missa. Com a Alcanar, com a Ulldecona, la missa al barri és cosa de les dones. Les dones comprenen més que els homes l’amor de Jesús, la seua pau en l’Eucaristia. No és una cosa banal, que les dones siguen les portadores de la fe a casa.
En l’Eucaristia jo hi trobo una pau única, no comparable amb la pregària del matí, ni les Vespres.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!