Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Odissea, d’Homer. La mort dels pretendents.

Va disparar Ulisses la fletxa apuntant a la gola,
i travessà la part tendra del coll, s’inclina de costat, li va caure la copa
d’entre les mans, i a l’instant va pujar-li pel nas una espessa
sang de mortal, com un doll, mentre alhora apartava la taula
d’un colp de peu que va fer que el menjar es vessara per terra,
i s’embruta tot el pa i la carn ja rostida……

La fi del pretendents a les mans d’Ulisses, el seu fill, Telèmac, i dos criats no té res a envejar en violència a moltes  pel·lícules modernes. Sembla ser que el que ara diuen “gore” ja ve de lluny. Moltes escenes que recorde de l’Eneida, tambè estan plenes de sang i cossos mutilats. Virgili tracta d’imita a Homer en aquesta cant en honor  d’August.
Tret d’algunes diferències, l’escena del film The Odyseey, d’Andrei Konchalovsoky amb Armand Assante, fent d’Odisseu reflecteix prou bé l’escena.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.