La pesta, d’Albert Camus. La pena de mort.
“Heu vist mai afusellar un home? No, és clar; en general, un no assisteix en aquests actes sinó per invitació, i el públic és triat per endavant. Vós, doncs, només ho coneixeu a través dels gravats i dels llibres. Una bena per als ulls, un pilar, i uns quants soldats un ros lluny. No! ¿Sabeu que, ben al contrari, l’escamot d’afusellament se situa a un metre i mig del condemnat? ¿Sabeu que si aquest feia dos passos endavant, tocaria la boca dels fusells amb el pit?¿Sabeu que, a una distància tan curta, els fusellers concentren la seva punteria sobre la regió del cor i que, entre tots, amb unes bales grosses, hi fan un forat on podríeu ficar el puny? No, vós no ho sabeu, perquè això són detalls que no s’esmenten.”
Path of Glory, El verdugo, i menor mesura True crime. Llegir aquest al·legat en contra de la pena de mort m’ha fet recordar aquestes pel·lícules sobre el tema. La gran obra mestra de Kubrick i la també, en la meua opinió, obra mestra de Berlanga. Una per l’afusellament d’innocents i l’altra per la reacció que pateix el propi botxí en haver de fer una feina inhumana. Potser la darrera, la de Clint Eastwood no tingui la qualitat de les altres, però és una trepidant narració que val la pena veure. Potser en el cinema no és veu la cruesa del que passa, com diu Albert a la seua narració, parlant de gravats i llibres, però crec que el director ens ho acosta tan com pot el llenguatge cinematogràfic sense caure en efectismes, sobretot en les dues primeres.
Potser hi han altres films que aborden el tema, com Dancer in the dark, de Lars von Triers, però a mi, aquestes tres, són les primeres que vingut aquests m’han vingut al cap.
Evidentment, Camus va escriure tot açò en 1947, i potser al cinema encara no s’atrevien amb aquests temes i no parla de la possible coneixença dels detalls d’una execució a traves de les imatges cinematogràfiques.Si l’autor haguera vist algun film sobre el tema, potser ho haguera escrit a la seva novel·la.
