Entre el Túria i el Ridaura

Les postals de les ciutats industrials no ensenyen esglèssies o edifícis medievals, ensenyen coses molt més modernes. En aquesta, enviada per la Montserrat, sabadellenca  que va coincidir amb mi uns anys a l’institut de Sant Feliu, es pot vore una de les obres emblemàtiques del creixement i millora de la ciutat de Sabadell en les darrers anys: l’Eix Macià i el Parc Catalunya. I tot això gràcies a l’empenta d’un dels millors alcaldes que pot tenir una ciutat: l’Antoni Farrés. Jo  vivia a Terrassa en aquella època i llavors, des de la meva neutralitat, veia que una de les co-capitals de Vallès Occidental anava avançant, i molt, a l’altra. Sort que Terrassa es va espavilar a final dels noranta, sinò….podria haver perdut la co-capitalitat? Espere que els terrassencs no s’enfaden. Terrassa té altres coses que Sabadell no pot oferir: esglèsies romàniques, jazz, museu de la ciència….