Entre el Túria i el Ridaura

Ruta Estellés per València.

El passat dissabte vàrem participar a la Ruta literària dedicada al poeta Vicent Andrés Estellés a la ciutat de València, organitzada per CAPPEPV i Escola valenciana. En aquesta ruta es van visitant llocs de la capital relacionats amb el vida i obra del poeta de Burjassot. També hi ha altres rutes dedicades a Carmelina Sànchez-Cutillas i a Marc Granell. Aquestes rutes estan senyalitzes amb unes rajoles al terra amb un codi QR informatiu en cadascuna dels punts d’aquestes. Però tranquil·litat per als que no som tan moderns, ja que hi ha díptics editats que es crec que es poden aconseguir a l’oficina de turisme de la ciutat.

Durant la ruta ens va acompanyar, fent de guia, una neta del poeta, Isabel i el rapsode Vicent Camps que es va encarregar de recitat els poemes escollits per cada punt del recorregut. Isabel  i Vicent, prèviament, ens havien explicat el perquè de l’elecció del punt i la relació amb el poema.  La ruta que es fa es circular ja que s’ix i retorna a la Plaça del País Valencià i consta d’onze punt pel centre de la ciutat. He dit que és la que es fa, ja que queda un dotzè punt més allunyat del centre (prop de l’Albereda) que també està marcat a l’itinerari, però que queda ja massa allunyat per anar caminant.

Finalment acabarem la jornada fent-se un cerveses a l’Octubre Centre de cultura contemporània, que per cert eren unes Moritz torrades, i xerrant sobre el poeta i la seua vida. Personalment nosaltres vàrem anar a dinar al Restaurat Ferro, prop de les Torres de Serrans, que abans portaven el  Restaurant La Primitiva al Port de Catarroja.

Ara faré un breu descripció del punts de la ruta:

1. Carrer d’En Llop: Comencem en aquest punt, ja que ací hi tenia una llibreria el que el poetat anomenava el seu llibreter de capçalera, que li aconseguia llibres difícils de trobar durant la dictadura. Ací es recita el poema Els amants i es recorda la relació del poeta amb Ovidi Montllor.
2. Plaça Redona: Lloc emblemàtic de la ciutat i de la infància de molts, per molts diferents motius. Allà recordem els problemes que va tenir el poeta amb la censura franquista, i sembla que el títol del poema escollit, Teoria i pràctica de la flor natural, té molt a veure amb aquestes imposicions.
3. Carrer de Cabillers: Travessem la nova Plaça de la Reina i ens aturem a la porta de la casa on va morir el poeta Ausiàs March. El poeta cerca els referents als poetes de l’edat mitjana i els problemes que tant ell com Fuster varen tenir per trobar material en la nostra llengua en un mon dominat per Quevedos, Garcilasos i Cids. Els estudia tant fins a l’extrem que un dia la filla, de visita a la tomba de March a la catedral li diu que està molt trista de saber que el seu “amic” de quin tant parla a casa està mort.
4. Plaça del Miracle: sembla ser que en aquest carrer hi havia un forn propietat de la família Estellés i per això es recita el poema L’ofici. També recordem la seua reacció a la mort del seu avi.
5. Plaça de Lluís Bertran: Entre l’Almodí i l’església on varen batejar al seus fills. Comenten la mort de la filla, l’anècdota de com va poder batejar a l’altra filla en valencià i les seues creences religioses. L’Almodí ens recorden les sitges de Burjassot per la seua funció de magatzem de gra. El poema recitat és Propietats de la pena, les paraules inconscients.
6. Carrer de Samaniego: Sembla que en aquest carrer estava el taller d’orfebre on va trobar la seua primera feina. Allà el poeta ja començava a fixar-se en tot el que l’envolta que després anys més tard reflecteix al poema recitat, Dies. A part dels primer oficis que va fer també recordem la seua feina de periodista i de com va ser acomiadat del diari Las Provincias per la Sr. Renya. També comenten que gràcies a un veí de Burjassot que li prestava llibres el futur poeta va poder tenir accés a llibres que difícilment hauria trobat a les llibreries durant la dictadura.
7. Portal de la Valldigna: Part de la muralla islàmica, que està visible, ja que molta està dins de cases habitades i s’explica la raó. Ací hi havia la impremta on es va imprimir el primer llibre del península. El poema recitat és Cos mortal sobre els carrers de la ciutat i s’explica el vers final i un dels centrals, a més de recordar que hi ha un pel·lícula inspirada en el poema i del mateix títol.
8. Plaça del Mercat: Entre la llotja i el mercat central, recordem que aquest era un dels llocs on es feien execucions públiques a la ciutat, cosa que es recorda amb un placa que hi ha al mercat en memòria d’una víctima de la transfòbia al segle XV i amb les bruixes esculpides a la porta de la llotja. Es recita el poema No escric èglogues, un poema que a molts recorda el de Els amants i comentem la contradicció entre el tema del poema i els seu títol.
9. Avinguda del Oest: O millor dit el desaparegut carrer de Ribot on es concentrava la prostitució de la ciutat durant la dictadura. Es recita el poema Les coses on el poeta descriu els voltants del lloc i critica la situació a la postguerra i la dictadura podent passar al filtre de la censura.
10. Plaça de Sant Agustí: A la postguerra i la dictadura aquesta plaça era una plaça polsosa on paraven molts autobusos que venien dels pobles, però prop d’un dels centres de cultura, l’institut Lluís Vives. Al poema Arbres de pols, Estellés descriu tot això i la pobra dona que ve del poble a visitar al marit tancat a la presó model.  Per desgràcia estam parlant de la dictadura i les seus malifetes i enfront tenim un edifici on penja un megabandera monàrquica, molt trist.
11. Plaça el País Valencià: (bé, ja heu notat que per mi no hi ha canvis de nom en certes coses). A la porta de l’ajuntament, on es conegueren Vicent i Isabel, la xicona de Gandia que treballava allà i que de seguida varen conèixer el seus interessos comuns i varen unir les seus vides en aquest punt. Pot ser el poema recitat no té res a veure amb aquesta referència, però és el millor per acabar la ruta i més a la porta de l’ajuntament , Assumirà la veu d’un poble.
12. Carrer de Misser Mascó: No vàrem anar, allà és on vivia el poeta quan treballava al diari Las Provincias, que tenia la redacció per l’Albereda. Sembla que l’habitatge estava vinculada a la feina el diari i quan fa perdre la feina, va perdre també el pis. El primer ìs venint del cel, des d’on oferia al amics el poc que podia oferir, la visió del mar, la ciutat i el riu des del balcó. Ací s’hauria de recitar el poema Educadament, Misser Mascó 17.

Crec que he fet un bon resum de la ruta, per si algú la vol fer sol i anar seguint les instruccions dels codis QR que hi ha a cada punt. Ara, quan pugem, farem les altres rutes preparades. Gaudiu d’ella.